DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATESBUFEC m.
Acte d'esbufegar; cast. bufido, resoplido. Donant per clots i balmes de mort bells esbufecs, Atlàntida viii. Amb una mena d'esbufec com de gat enfurestit, Ruyra Parada 38. El patró de la colla, que nedava a son costat, entre esbufec i esbufec el feia enllà, Víct. Cat., Mare Bal. 17.
Fon.: əzbufέk (or.); azβufék (occ.); més dialectal, azbafék (Martinet, Borges d'Urgell).
Etim.: derivat postverbal de esbufegar.