Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esbullar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBULLAR v. tr.
|| 1. Desfer; desunir confusament allò que estava unit o compacte; cast. deshacer, desbaratar. «El cigarro s'ha esbullat». Li esbull el niu que és lloc d'istiu, cançó pop., ap. Milà Rom. 392. Sense cabdill al veure's, s'esbullen los cristians al crit de traició, Canigó vii. La revolució esbullà les ordes religioses com un vol de coloms, Verdaguer Rond. 154. Qui esfullà vostres corones, | qui esbullà vostres cançons, Verdaguer Montseny 32. Fent gesticulacions dramàtiques, esbullant-se els cabells i ajupint la testa, Roig Flama 120. Tórtera desparellada | a qui el niu han esbullat, Colom Tres tar. 26. «La nena m'ha esbullat la madeixa» (Empordà, Plana de Vic, Vallés).
|| 2. fig. Fer ineficaços els propòsits, els esforços, els actes de qualcú; fer fracassar; impedir que tingui èxit o que vagi avant una cosa; cast. desbaratar. En Magí estimava la Pepeta..., l'ha demanada y li han donat lo sí, bé prou que ha costat; sinó que'l primer dia d'enrahonar-hi, de què que no s'esbulla tot, Vilanova Obres, iv, 44. «Havien de casar-se per Nadal, però s'ha esbullat el casament». Esbullar el marro: destorbar, impedir a qualcú que compleixi els seus propòsits. L'intervenció del senyor Cambó esbullant el marro an els caciquistes, Veu de Cat., no 1253.
    Fon.:
əzbuʎá (Barc.); əzbuјá (Empordà, Garrotxa, Vic, Vallès, Penedès); əzbuʎʎá (Llofriu).
    Var. form.:
desbullar.
    Etim.:
probablement d'un verb llatí vulgar *exbŏtŭlare, ‘desentreviar els budells’, format damunt botŭlum, ‘budell’ (cf. embullar <*imbotŭlare, ‘embolicar els budells’).