Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCA f.
|| 1. Menja que es posa a l'ham o a un altre ormeig de pesca o de caça, per atreure els animals; cast. cebo. Los pescadors prenen moltes vegades pex sens esca, Llull Cont. 162, 18. Axí com fa lo pescador ab am qui ab la escha pren lo peix cautelosament, Eximenis, I Crestià. De coha'n l'am | may hi donist | e coneguist | que la lur esca | no t'era bresca | ni canyamel, Spill 6531. Traidor és l'ham, borrera l'esca, Colom Juven. 101.
|| 2. Matèria molt seca i preparada perquè s'encengui fàcilment amb una simple espurna; cast. yesca. Ferint de la pedra en l'esclavó, devallaria lo foch en la escha, Sermons SVF, i, 142. On l'arena s'encenia com esca sota'l foguer, Febrer Inf. xiv, 38. Lo joue pot dir qu'és huy noua esca, | y'l vell és la vella, que tot és cremat, Proc. olives 2101. Tindreu una esca excelentíssima per treure foc amb pedra y foguer, Agustí Secr. 34. Qualsevol espira que cayga demunt aquesta esca tan resseca, Roq. 22. Bolet d'esca (Cat.), o esca de carrasca (Val.), o esca de bolet (Mall.), o simplement esca (Cat.): bolet de l'espècie Polyporus fomentaris, que preparat convenientment s'encén amb molta facilitat: cast. hongo yesquero. Esca borda: bolet de l'espècie Thymellea hirsuta (Val.). Esca de cardet: lluquet, anomenat també cotó ensofrat o palleta de lladre (Val.). Esca de caramutxa: carbó de caramutxa esflorat, que els fumadors antics empraven per a encendre la pipa (Mall., Men.). Esca de garrover: part podrida de la llenya de garrover, que s'empra com a esca i com a femada (Mall.). Misto d'esca: misto que no té sofre, sinó que el combustible és una esca i no fa flamada, sinó únicament brasa. Esca de bolet: fig., llenya, tupada (Mall.).
|| 3. La carn blanca dels pits de la gallina (Manacor).
|| 4. fig. Incentiu; causa o ocasió de malifetes, burles o altres accions més o menys dolentes; cast. cebo, yesca. Esser l'esca del pecat: esser la causa, el culpable d'una cosa; esser molt dolent i induir els altres a fer dolenteries. Esca de renou: causa de perturbacions de l'orde. Donar esca: donar ocasió, incitar a fer una cosa. El mal camí podia tornarse a la llarga una esca de males passions y vicis desordenats, Roq. 32. Les poques ocasions d'estar ab la dona llevaven motius y esques de renou, Penya Mos. iii, 146. Lo que antes era prenda d'aliança y ara és esca de renous, Maura Aygof. 153. Los treballadors forasters poc trigaren a moure rahons!; l'esca del pecat era el majordom en persona, Oller Fig. pais. 86.
    Loc.
—a) Encendre's com l'esca: esser molt fàcil d'encendre.—b) Anar-se'n com l'esca: esqueixar-se o rompre's fàcilment; es diu principalment de les teles velles (val.).—c) Donar esca al dimoni: obrar malament, fer malifetes (Mall.).—d) Esca del primer pic: persona molt irritable.
    Refr.

—«Cada pesca vol una esca» (Mall.).
    Fon.:
έskə (pir-or., or., Maó); éskɛ (La Seu d'U., Sort, Tremp, Ll., Falset, Gandesa); éska (Andorra, Esterri, Isavarri, Boí, Vilaller, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); ésko (Pobla de S., Torra de C.); ə́sсə (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); ə́skə (Inca, Sóller, Llucmajor, Artà, Ciutadella, Eiv.).
    Sinòn.:
— || 1, acevall, esquer.
    Var. ort.:
escha (Qui pres iamés ab ham sens escha, P. Torrella, Cançon. Univ. 198).
    Etim.:
del llatí ēsca, ‘menja’.