Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escabellar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCABELLAR v. tr.
|| 1. Arrancar els cabells; cast. mesar los cabellos. «M'escabellaria!»: es diu per expressar el gran disgust que es tindria si succeís tal o tal desgràcia o si deixàs de sortir bé tal o tal cosa.
|| 2. Alçar els cabells; posar els cabells de punta; cast. espeluznar. Al veure que ses llàgrimes no poden apagar-los, | girant-s'hi s'escabellen i fugen los pastors, Atlàntida i. A profanar sacríleg la capella | se rebat, en l'enuig que l'escabella, Canigó ix.
|| 3. Despentinar; posar en desorde els cabells: cast. despeinar, desgreñar. Escabellar a una dona: Feminae comam deturbare, Lacavalleria Gazoph. Per ext.: a) fig. Legions de núvols | escabellats y atropellantse, vénen, Costa Horac. 79. Corrent cap a la platja clamoroses, | l'escabellada escuma al vent donant, Maragall Obres, i, 37. Germà foc qui s'escabella | gentilment com la donzella, Riber Sol ixent 137.—b) Escabellar sa sola: alçar els pèls que pugui haver-hi a la sola de la sabata, per tapar els punts (Campanet).—c) Escabellar es sembrat: segar-lo desigualment (Llucmajor).
|| 4. Escapçar una planta que duu massa força (or., occ.); cast. desbrozar. Escabellar-se un olivar: caure-li moltes branques per efecte d'una nevada (Mall.).
|| 5. Espargir; separar persones o coses que estaven juntes; escampar (Men.); cast. esparcir, extender. «Hi ha pocs doblers a replegar; a escabellar, sí que n'hi ha molts» (Ciutadella).
    Fon.:
əskəβəʎá (pir-or., or.); askaβeʎá (occ., Maestr.); askaβeʎáɾ (val.); əskəβəјá (mall., eiv.); əskəβəá (men.).
    Var. form.:
descabellar.
    Etim.:
derivat de cabell.