Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escabellat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCABELLAT, -ADA adj.
|| 1. Despentinat; que duu els cabells amollats en desorde (pir-or., or., occ., bal.); cast. despeinado, desgreñado. D'aquella sutza escabellada fant, Febre Inf. xviii, 130. Les gojes escabellades, Víct. Cat., Ombr. 54.
|| 2. Descobert de cap; que no porta capell ni gorra (Camp de Tarr., Maó); cast. destocado.
|| 3. m. (substantivat) a) Núvol esfilagarsat, «cirrus» (St. Feliu de G., Mataró, Badalona, Roses). «Ja surten ses escabeiats». «Sa tramontana s'acosta; goiteu aquells escabeiats!»—b) La garba que fa vint en la garbera i es posa al cim cobrint les altres, quedant escampada o escabellada (Vilatorta, ap. Aguiló Dicc.).—c) Garbera de setze garbes; cinc escabellats fan quatre garberes normals, que són de vint garbes (Plana de Vic, ap. Aguiló Dicc.).
|| 4. L'escabellada: joc de nois en què s'estiren els cabells per esser els primers a arreplegar els diners o altres coses que es llancen i escampen (Camp de Tarr.); cast. la rebatiña.
    Fon.:
əskəβəʎát (pir-or., or.); askaβeʎát (occ., Maestr.); əskəβəјát (Empordà, Olot, Plana de Vic, Vallès, Mall., Men.); əskəβəát (Men.).
    Intens.:
escabelladet, -eta; escabelladot, -ota; escabelladíssim, -íssima.