Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escabotar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCABOTAR v. tr.
|| 1. Llevar la cabota (a un clau o cosa semblant); cast. descabezar.
|| 2. Tallar o trencar la punta d'una cosa (Ross., Empordà); cast. despuntar. Escabotar un punxó: llevar-li la punta. Escabotar una flor: trencar-la sense deixar-li gens de capoll (Llofriu).
|| 3. refl. Trencar-se l'espiga del blat caient la part superior (Llucmajor). «Es blat s'escabota» (Rokseth Cult. cér. 84).
|| 4. fig. Fer incompleta una acció; escurçar-la, llevar-ne una part (Empordà); cast. cercenar, recortar. Escabotar un dia: treballar només una estona, fer el jornal incomplet. Escabotar la missa: arribar-hi quan ja està començada. Escabotar una rondalla: no contar-la tota, deixar-ne un bocí. La rondaya de les Llufes és massa llarga, y ara mos esperen les sopes; ¿Què faríem d'escabotar-la?, Víct. Cat., Sol. 55.
    Fon.:
əskəβutá (pir-or., or.); askaβotá (occ.); əskəβotá (mall.).
    Var. form.:
descabotar.
    Etim.:
derivat de cabota.