Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escaient
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCAIENT adj.
Que escau; oportú, agradós; cast. apropiado, gracioso. «Aquest corbatí t'és molt escaient». Bufona en lo vestir, escayenta en lo parlar, Vilanova Obres, ix, 15. Corre un floret de minyones més axerides y escayentes, Vilanova Obres, xi, 138. Aranyas de cristall, grossas y escayentas, Pons Auca 83.
    Fon.:
əskəјén (or.); eskaјén (occ.).
    Intens.:
escaientet, -eta; escaientíssim, -íssima.
    Etim.:
del part. pres. de escaure.