Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escala
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCALA f.: cast. escala, escalera.
I. || 1. imatge  Sèrie d'esglaons que permet de pujar o davallar d'un nivell a un altre. On trobaré escala per la qual pusca pujar en los subirans cels?, Llull Cont. 32, 29. No puygs en cambra e no cauràs d'escala, Jahuda Dits, c. 67. Dauayl la scala on jaye frare Peregrí, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). A la cambra del cap de la scala, entrant a mà dreta, doc. a. 1562 (Segura Hist. Sta. Col. 199). Cada graó que de l'escala puja, | lo rega amb una llàgrima coenta, Canigó x. L'escala es divideix en trams o sèries parcials d'esglaons, separades per replans o replanells; la part superior de l'escala, que sol acabar també en un replà, es diu el cap de l'escala; la part inferior, on comencen els esglaons, es diu el peu de l'escala. L'escala de pedra va bastida dins un badiu o espai buit que és la caixa, i la volta formada per les pedres que sostenen els esglaons s'anomena llit de l'escala. Una escala dividida en trams que canvien de direcció, té un espai buit en el centre, de dalt a baix, que és l'ull de l'escala. Finalment, l'escala pot tenir o no tenir barana, que s'anomena també barandat i arrambador segons les regions. Escala catalana: la que té un replà a cada recó i balla dins una caixa quadrada. Escala de ram (Tarr.) o de trams: la que dóna voltes dins la caixa. Escala de caragol: la que puja al voltant d'una columna, i per tant no té ull, i els seus esglaons són de pla triangular o trapezoidal. Escala de pont: la que és feta d'esglaons de fusta o de metall i instal·lada damunt la coberta d'un vaixell per a pujar al pont. Escala reial: la que es posa a un costat del vaixell, amb dos replans i barana, que es sol reservar per a les visites de personatges importants. L'escala de Jacob: la que veié el patriarca Jacob somniant, que arribava de la terra al cel i per la qual pujaven i baixaven multitud d'àngels. a) per ext., Entrada de casa ocupada per una escala que condueix als diferents pisos. Jo que me n'entro a l'escala del devant, Vilanova Obres, xi, 14.
|| 2. imatge  Aparell compost de dos muntants de fusta o metall o de dues cordes, disposats paral·lelament o amb certa convergència i units per una sèrie de travessers que serveixen d'esglaons per a pujar i baixar. Exiren-se de les galees per l'escala, Muntaner Cròn., c. 67. Una scala gran, ampla, de fust, nova, ab IV anells de ferre per metre roques, doc. a. 1467 (ap. Aguiló Dicc.). Donar escala o Posar escala: aplicar un d'aquests aparells a una paret, roca, muralla, etc., per pujar-hi vencent els obstacles. Donar escala en terra: aplicar escala des d'una nau a la ribera, generalment per atacar el país o invadir-lo. La nostra galera ensemps ab tres altres, faérem la via de la muntanya que és davant Paguera, e aquí donà scala en la roca de la dita muntanya, Pere IV, Cròn. 137. Per donar scalas en terra per combatre, doc. a. 1399 (Hist. Sóller, ii, 47). Com foren prop de terra, que ja podien donar les escales, Tirant, c. 99. Una galiota de moros havia donada escala en terra, doc. a. 1494 (Boll. Lul x, 127). A sos palaus l'Altíssim veient posar escales, | de confusions enrotlla la torre de l'orgull, Atlàntida i. Escala de mà (ant. escala llevadissa): escala de poc volum o de poc pes, que es pot transportar amb les mans. Una torra deshabitada que s'hi puja ab scales levadisses, Decamerone (ap. Aguiló Dicc.). Escala de peu: la que, a més dels dos muntants on van subjectes els esglaons, té una o dues barres articulades que li serveixen de suport. La padrineta, enfilada a una escala de peu, posa borrioles de paper an els rems, Coloma Rosselló (Catalana, i, 361).Escala de gat: la que no té peu. Scala vulgarment appellada de gats, doc. val., a. 1395 (ap. Aguiló Dicc.). Preycava en un cadafalt alt, e havia a pujar per una scala de gats, Sermons de St. Vicent Ferrer (ap. Ribelles Biblgr. 319). Hi ha un Sant Cristo amb dues escales de gat aficades a sa creu, Alcover Cont. 187. Escala arborega: (ant.) escala de fusta, probablement escala de gat. Una caxota gran ab pan, Item una scala arboregua, doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 85).Escala de podar: escala molt lleugera, que els podadors empren per a enfilar-se als arbres que han de podar. Escala de figueraler: escala de peu que els figueralers empren per a enfilar-se a les figueres d'on han de collir les figues. Escala d'estisora: la que està composta de dues escales de mà unides per la part superior amb frontisses. Escala de corda: la que en lloc de muntants de fusta té dues cordes paral·leles a les quals van subjectes els travessers que fan d'esglaons. Escala de vent: la formada per dues cordes paral·leles amb escalons també de corda o de fusta, i que va col·locada verticalment a un costat del vaixell i serveix per a pujar-hi i baixar-hi els mariners en sortir dels bots o en embarcar-s'hi. Escala d'encortinar: escala de gat, però molt llarga, que serveix per a pujar molt amunt d'un mur, especialment d'església, per encortinar-lo, adornar-lo, fer-hi adobs, etc. (Mall., Men.). a) Esser s'escala d'encortinar: esser el qui es carrega tota la feina, la seva i la dels altres; esser molt servicial o dòcil per a treballar en benefici d'altri (Mall., Men.). L'atlot de barca... és tan necessari en la mar com el mateix timó de la barca; ell és l'escala d'encortinar de tots els mariners, Penya Mos. iii, 198.
|| 3. fig. Mitjà per a ascendir o arribar a un objectiu (intel·lectual, moral, etc.). Pujava l'amic los poders de sa ànima per escala de humanitat, gloriejar la divina natura, Llull Amic e Amat, 328. O força del mal pregona, | que escales de llum suspèn | sobre els sers que inficiona, Alcover Poem. Bíbl. 17.
|| 4. (dialectalment) Esglaó (Valljunquera); cast. peldaño.
II. Cosa que per la seva figura o per la graduació dels seus elements s'assembla a una sèrie d'esglaons.
|| 1. Aparell format de dos llargs taulons paral·lels en els quals van subjectes una partida de travessers i que serveixen de suport a l'anguila de varar embarcacions.
|| 2. Aparell compost de dues barres paral·leles on van subjectes dos o més travessers, i que serveix per a transportar garbes damunt el carro o el bast. Una scala de portar blat, doc. a. 1458 (arx. parr. Sta. Col. de Q.).
|| 3. Mena de civera per a traginar la caixa de morts al cementiri (Cardona, Solsona, Mall.). Cuatre escalas per aportar morts a la sepultura, doc. a. 1652 (Hist. Sóller, i, 957).
|| 4. Aparell compost de dos muntants de fusta amb alguns travessers i entre cada dos travessers dues rutlles, que va dalt del teler de vetes i serveix per a sostenir totes les peces teixides i per teixir (Manresa, Barc.).
|| 5. Ferro que té les vores escalonades i que empren els sabaters per a brunyir la vorera de la sola (Mall.).
|| 6. Conjunt de les dues barres laterals que amb els travessers anterior i posterior sostenen la caixa del carro. Aquells carros exageraven llurs proporcions... Tot en ells havia crescut: les rodes, els botons, les escales, els braços, les baranes, el tendatge..., Ruyra Parada 98. De ganxer un matxo, y a l'escala la mula, Girbal Estrella 40.
|| 7. Cadascuna de les osques o endinsades que es fan en els cabells de les persones, i en el pèl o llana dels animals, quan el qui els talla no maneja bé les tisores; cast. cruz, trasquilón. «No vull que em talli els cabells l'aprenent, perquè em faria escales».
|| 8. Tros descosit d'una mitja o mitjó per haver-se escapat un punt. «M'he comprat aquestes mitges avui mateix, i ja m'hi he fet una escala».
|| 9. Línia graduada, dividida en parts iguals o desiguals i emprada per a mesurar quelcom. Escala termomètrica: la línia on estan marcats els graus del termòmetre. Escala de calat: numeració que porten els vaixells a les rodes de proa i de popa per a indicar el calat de l'embarcació. Especialment: a) Proporció entre les dimensions de les parts d'un dibuix o figura i les de l'objecte que representa. «El mapa està dibuixat a una escala d'u per cent mil».—b) fig. A gran escala: en grans proporcions.
|| 10. Sèrie graduada ascendent o descendent. a) mús. Sèrie de sons immediats consecutius. Escala diatònica, natural o tonal: la que procedeix per tons i semitons. Escala cromàtica: la que procedeix per semitons. Escala melòdica: l'escala de to menor que té un to entre la sisena i la setena. Escala harmònica: l'escala de to menor que té un to i un semitò entre la sisena i la setena. Lo floviol de prompte puja a sa més alta nota..., la dansa se remou, | s'enllesteixen los sons en ses escales, | los peus dels sardanistes prenen ales, Canigó i. Una senyoreta donava matadura an es piano fent escales y tocant valsets, Ignor. 33.—b) Sèrie de colors de diferents tons disposats en gradació ascendent o descendent.—c) ant. Fila o línia de combatents en relació a altres files o línies de la mateixa host. Fon ordenat que ell hagués la davantera e lo rey de Navarra la segona schala, e lo rey d'Aragó En Pere fos en la reraguarda, Desclot Cròn., c. 5. La primera squadra dels serrayns era de deu rengues de serrayns negres..., e aprés de aquestes scales de serrayns negres havia tres scales de camells encadenats la hu ab l'altre, ibid.—d) Escala social: sèrie de persones o estaments que formen la societat, graduada segons llurs categories.—e) Sèrie graduada dels membres d'una col·lectivitat o corporació, i especialment de la milícia. Escala activa: la dels oficials molt capacitats que presten serveis tècnics. Escala de reserva: la dels oficials menys capacitats i que només presten serveis auxiliars de l'exèrcit. Escala de complement: la d'oficials que només presten servei en casos extraordinaris.
|| 11. nàut. Port o indret on una embarcació s'atura durant el viatge per fer-hi un embarcament o desembarcament. Per dar major disposició a les deffences de nostres ciutadans declinants en aquexes parts donen obra que aquexa ciutat los sia la primera scala, doc. a. 1479 (Capmany Mem. 289). Grechs eren de les illes airoses de llevant | qui... | havien fet escala vora la platja bella, Costa Trad. 173. a) per ext., Lloc on s'atura un vehicle terrestre durant un viatge, per descansar-hi, carregar-hi o descarregar-hi alguna cosa. Viatjaven durant setmanes com les naus, fent escala en hostals i fermes per a anar mudant el bestiar, Ruyra Parada 97.
III. (dialectal) Esglaó (Balaguer, Massalcoreig, Tortosa); cast. peldaño, escalón.
IV. || 1. topon. L'Escala: vila marítima situada en el Baix Empordà, a poca distància de les ruïnes de l'antiga ciutat d'Emporion.
|| 2. topon. Escales: despoblat de la comarca de Morvedre, prop. d'Algar (Sanchis Nomencl.).
|| 3. Llin. existent a Catalunya. Hi ha la forma Escales, més estesa, que es troba a Catalunya, València i Mallorca.
    Loc.
—a) Si hi pot arribar amb la mà, no hi posarà pas escala: es diu d'una persona molt desitjosa d'una cosa, i especialment de venjar-se (Empordà).—b) A pi xic escala no cal; si cal, du-l'hi: es diu de pressa com a joc de paraules inintel·ligible (Cat., Val.).
    Fon.:
əskálə (pir-or., or., bal.); askálɛ (Sort, Tremp, Ll., Gandesa, Falset, Sueca); askála (Andorra, Esterri, Tortosa, Maestr., Alg.); eskála (Cast., Val., Al.); əsсálə (Palma, Manacor, Pollença); əsсέ̞lə (Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: escalassa, escalarra, escalota.—b) Dim.: escaleta, escaletxa, escaleua, escalina, escaliua, escalona.
    Etim.:
del llatí scala, mat. sign. I.