DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCALABORN m.
|| 1. Acte d'escalabornar; cast. desbaste. Arribà a agrair-li que no li hagués aterrat el suro en l'escalaborn del qual passava les hores d'enlluernament diurn, Bertrana Herois 20.
|| 2. Tros de fusta o d'altra matèria escalabornada; cast. bloque desbastado. a) fig. Esbós, primera redacció (d'un projecte, d'una obra literària, etc.); forma rudimentària. Volgué mostrar-hi un petit escalaborn de cascuna de les tres parts en què compartia lo somniat poema, Aguiló Fochs foll. 8. Contà l'endemà... escalaborns del diàleg entre les dues ombres, Espriu Lab. 161.
|| 3. Xicot o home que s'ha aturat de créixer abans d'hora (Empordà); cast. tapón, mona. «Es un escalaborn i vol fer com els altres!» (Llofriu). Era la figura d'un escalaborn rabassut i curt de cama, Pous Nosa 21.
|| 4. fig. Home esbojarrat i de mals costums (Sta. Col. de Q.); cast. pendón, perdulario, perdido.
|| 5. Servir d'escalaborn: servir com a objecte de burla (Pla d'Urgell); cast. ser el hazmerreir.
    Fon.: əskələβɔ́ɾn (or.); askalaβɔ́ɾn (occ.).
    Etim.: derivat postverbal de escalabornar.