Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escalabornar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCALABORNAR v. tr.
|| 1. Llevar a cops d'aixa o d'altra eina tallant i contundent les parts més externes i bastes d'una peça de fusta, de pedra, etc., per preparar-la per a donar-li la forma definitiva (Empordà, Olot, Plana de Vic); cast. desbastar. L'una y l'altre semblaven escalabornats a cops de mall tal com ho semblen els blochs ciclòpichs de Tarragona o d'Empori, Víctor Català (Catalana, viii, 215). Semblen fexuchs marbres escalabornats, Ruyra País pler, 97.
|| 2. fig. Començar a fer una feina (material o intel·lectual) deixant-la a mig fer perquè sigui fàcil d'acabar-la (Empordà). Per escalabornar sa biografia, Cases A., Poes. xiii.
    Fon.:
əskələβuɾná (or.).
    Etim.:
derivat del prov. calaborna ‘cavitat d'arbre’ (cf. el cat. calaborca ‘clot, cavitat’ i calabroa ‘cavitat natural d'un arbre o d'una pedra’); escalabornar significaria originàriament ‘llevar les calabornes o calaborques’ (cf. C. Nigra, en Arch. Glott. It. xiv, 274).