Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escaldar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCALDAR v. tr.
|| 1. ant. Escalfar molt. En axí com l'aigua calda escalda e cou la carn en la olla contra sa natura, Llull Cont. 341, 13. Ne lcaro mesquí quant los seus rens | sentí splomar de la scaldada cera, Febrer Inf. xvii, 110. Tan gran dolor e afflicció amaguada se maté al cor, que la sanc entorn de aquell més que no daguera de fogosa yra s'escaldà, Corbatxo 74.
|| 2. Sotmetre al contacte o a l'acció de l'aigua bullenta; cast. escaldar. Pendràs lo congre e faràs-lo net e bell, empero que'l escaldes, Robert Coch 39. Ages aygua bullent e escalda-les, Flos medic. 257. Si ets flassader, compraràs | en gros la llana..., | ... | el juriol l'escaldaràs, Penya Poes. 84. Escaldar el filat o les teles: fer-ho bullir en aigua per blanquejar-ho amb una bugada molt forta. Escaldar la pasta o la pila (o el peu): tirar aigua molt calenta als esportins que formen la pila, en la premsa d'oli, perquè aquest surti més fàcilment. El tafoner major aixeca dins el bassi, devall la biga, la pila d'esportins plens de pasta... qu' un altre tafoner escalda tirant-hi poalades d'aigua bullenta, Rosselló Many. 24. Escaldar les sopes, el pa, etc.: tirar aigua o brou bullent al pa, a les sopes, o a una altra cosa de menjar, per reblanir-la i fer-la més comestible. E quant seran cuytes fets sopes escaldades ab del brou, Flos medic. 224. Aprés escalda les dites torrades ab un gresal fondo ab bon brou de moltó, Robert Coch 14. La pols de la pedra... la encorporau ab segó y vi y tot ben escaldat y donar-ho a menjar a les gallinas, Agustí Secr. 155. Escaldar figues, panses, etc.: posar aquestes fruites dins aigua bullenta perquè no es corquin o perquè prenguin la consistència que pertoca per a llur conservació. Hi havien deu o dotse hòmens afaenats en escaldar raim, que a les poques hores de sol africà ya prenia coloret de pansa, Guinot Capolls 96. Escaldar el porc: tirar-li aigua bullenta damunt la pell perquè sigui més fàcil de pelar.
|| 3. Cremar; fer mal a una persona, a una cosa, per l'excés de calentor d'allò que es menja o es toca; cast. resquemar. Qui massa 's cuyta | crua, mal cuyta | o massa calda | ab que s'escalda | pren la vianda, Spill 3930. Escaldar-se la roba de bugada: quedar amb la color fosca que tenia abans de la bugada, per haver-li tirat el lleixiu massa calent (Tortosa).
|| 4. Produir vermellor i coïtja a la pell pel contacte d'una cosa aspra o corrosiva; cast. sahornar, escocer, inflamar. Pensa en la viuda a qui li escalda | los ulls el plor per son marit, Llorente Versos, i, 36. El visc mallorquí... escalda la pell per tot allà hont la toca, Rosselló Many. 59.
|| 5. Pansir i llevar força vital a les plantes o fruits per l'acció del fred excessiu o de la calor; cast. agostar. «Una xalocada escalda es blat» (Mall.). Quant ve una ponentada p'es mes de juriol que el seca y l'escalda [a l'olivó], Roq. 29. «Lo sembrat s'escalda» (or., occ., val.). Escaldar-se el cànem: tornar groc el cànem per haver plogut molt després del primer regó (Cast.). La verema s'era escaldada molt, Rosselló Many. 141.
|| 6. refl. Esbraveir-se, començar a tornar agre el vi (or., occ.); cast. desvanecerse. «A l'estiu, el vi amb tanta calor s'escalda i es torna picant».
|| 7. Escalivar; sorprendre amb un resultat desagradable i diferent del que s'esperava (Mall., Val.); cast. escarmentar. Figurau-vos si hi degueren romandre ben escaldats y sense polsos quant en Juanet los donà sa noticia!, Alcover Rond. i, 128. Estaven escaldats de que bona part del paelló se'ls l'engaldiren entre uns i atres, Pascual Tirado (BSCC, iii, 10).
    Loc.

Escaldar i vendre: moure's molt sense profit; començar diferents treballs i no acabar-los. «Ha passat la vida escaldant i venent» (Aguiló Dicc.).
    Refr.
—a) «Gat escaldat, amb aigua freda té prou» (Maestr.); «Gat escaldat, aigua freda tem» (Bal.): significa que els escarmentats solen esser previsors dels perills.—b) «L'aigua de Febrer escalda l'oliver» (Baix Aragó).
    Fon.:
əskəɫdá (pir-or., or., bal.); askaɫdá (occ., Maestrat); eskaɫdáɾ (val.); əsсəɫdá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.:
del llatí vulgar excaldare, ‘escalfar’.