Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escalfador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCALFADOR o CALFADOR, -ORA m. i f. i adj.
|| 1. adj. Que escalfa. Porteu a l'ànima escalfadores febres, Berga MT 74.
|| 2. m. i f. Persona encarregada d'escalfar alguna cosa; cast. calentador. Volem esser per nós ordenat qui calfador de cera sia nomenat, Ordin. Palat. 121.
|| 3. m. Instrument per a escalfar; cast. calentador. Un scalfador de barber, doc. a. 1429 (Ordin. Hosp. 106). De fer certes obres en los scalfadors de les salines de dita ciutat e de scurar de sal lo scalfador chich, doc. a. 1463 (Arx. Gral. R. Val.). Un scalfador de scalfar aygua, doc. a. 1485 (arx. Cúria Fumada de Vic). Un escalfador de peus, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Especialment: a) imatge  Instrument de metall a manera de cassola, amb un mànec llarg, que s'usa com a recipient de caliu i es posa entre els dos llençols del llit per escalfar aquest (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. mundillo, calentador. Un calfador de lit, doc. a. 1412 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Un scalfador de lit, de aram, Inv. Anfós V, 178. Dos calfadors de lit d'aram ab lur cubertor foradat, doc. a. 1430 (ap. Aguiló Dicc.). Un scalfador de aram ab sa cua de ferro, doc. a. 1580 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).—b) Recipient de terra o de metall dins el qual es cremen excrements secs o altra cosa fumosa per a fumigar els ruscs d'abelles (Pont de S., Sort).
    Fon.:
əskəɫfəðɔ́ (pir-or., or.); askaɫfaðó (occ.); eskaɫfaóɾ, kaɫfaóɾ (val.); əskəwfəðó (mall., men.).
    Sinòn.:
|| 2 a, escalfallits, frare, ase.