DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCALFAR o CALFAR v. tr.
|| 1. Comunicar calor (especialment en grau moderat); fer calent; cast. calentar. Mon fill Blanquerna, com haurà fret, qui l'escalfarà?, Llull Blanq. 8, 4. Certa cosa és que al sol se coué illuminar, e al foc escalfar, Llull Gentil 134. Calfador de cera sia nomenat, lo qual calfarà e apparellarà cera a ops dels segells pendents, Ordin. Pal. 122. Lo sol és ja alt e ha scalfat l'ayre, Eximenis II Reg., c. 36. No és sinó un sol en lo món qui'l escalfe e'l fa fructificar, Sermons SVF, i, 129. Prenia la senyora los peuets del seu Fill e calfaua'ls ab les pròpries mans, Villena Vita Chr., c. 65. Una olla de aram de scalfar aygua per pastar, doc. a. 1515 (Miret Templers 571). Si busque dona tinc qui'm calfe el llit, Rond. de R. Val. 20. El sol m'escalfa a penes, Alcover Poem. Bíbl. 96. Ses teues paraules m'han escaufat com un got de vi ranci, Ruyra Pinya, ii, 185. a) refl. Esdevenir calent; adquirir calor; cast. calentarse. Al foc, on hom més s'i acosta, més s'escalfa, Llull Cont. 287, 20. Bufaua en aquella lenya per intenció que faés foch en què se scalfàs, Llull Felix, pt. vii, c. 6. En foch d'infern | qui's vol calfar, Spill 8549. Con se despertaren, sentiren-se tots frets; leuaren-se e mudauen pedres de un loch en altre per scalfar-se, Tirant, c. 284.—b) refl., per extensió, Fer-se malbé un sembrat, una fruita, un producte agrícola, per excés de calor o de fermentació. Si voleu que dins lo blat no s'i pose ninguna manera de corchs com acostuma per esserse escalfats, conuindrà encontinent estendre'l y garbellarlo, Agustí Secr. 82.
|| 2. Comunicar ardor d'una passió; cast. enardecer. refl., Encendre's en ardor de passió; cast. enardecerse. Tant com home és escalfat e enflamat d'amor, aitant és la cogitació d'ome fervent, Llull Cont. 149, 3. Divinal lum escalfà lo cor del príncep de celestial amor, Llull Blanq. 70. Lo senyor rey era tant escalfat contra los sarrahins, Muntaner Cròn., c. 55. Laquesis era tan freda que nulls temps de home algú per bell ne valent que fos se era poguda escalfar, Curial, i, 24. Cathòlich só, mas la fe no m'escalfa, | que la fredor lenta dels senys apague, Ausias March, cv. Yo visch al món, e d'ell desesperat, | si'n l'altre pens, no'm calfa molt l'esper, Ausias March, cxi. Quant Titus veé de prop si l'ome que en lo món fos a qui ell major mal volia, scalfà's ten fortment per gran fellonia que hach, Eximplis, i, 269. Ta bella ànima escalfada | contemplant al Redentor | volgué empendre la creuada | generosa del amor, Aguiló Fochs foll. 49.
    Loc.—a) Escalfar-se el cap (o el cervell, o la cadolla, o el carabassot, etc.): fatigar-se molt pensant, meditant una cosa difícil.—b) No escalfar-hi: durar poc en un càrrec, no tenir temps d'escalfar-hi el seient.
    Refr.—a) «Amb excusa d'En Pere, En Pau s'escalfa» (o «Amb l'excusa d'En Pau, En Pere s'escalfa»): es diu al·ludint a aquells qui cerquen el seu profit excusant-se amb altres.—b) «Per la boca s'escalfa el forn»: vol dir que la salut i robustesa d'una persona o animal depèn de la bona alimentació.—c) «S'ase d'es carritxar, duu sa llenya i no s'escaufa»: es diu per aquells qui repleguen avarudament i no s'aprofiten dels seus béns, que seran a profit d'altri (Mall.).
    Fon.: əskəɫfá (pir-or., or.); askaɫfá (occ.); əskəwfá (Empordà, Mall., Men., Eiv.); askawfá (Gandesa); kəɫfá (Camp de Tarr.); kaɫfá (Maestr.); kaɫfáɾ (Cast., Val., Al.).
    Sinòn.: encalentir.
    Etim.: del llatí calefacĕre (> calfar) i *excalefacĕre (> escalfar), mat. sign.