DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCALFEIR (i var. dial. escalfir). v. tr.
Escalfar anormalment; alterar per la calor; cast. recalentar. «Estar escalfeït» (una persona, un animal): estar febrosenc, tenir un poc de febre (Bal.); tenir molta calor (Ross.). Y prenia la bancalada | cap a l'aygua, tan desitjada! | de tant que eren escalfahits, | s'hi van gitar bos i vestits, Saisset Contes altre mon, 16. Escalfeir-se el blat, l'oliva, els licors, etc.: tornar dolent per excés de calor, per estar massa tancat, etc.; cast. pasarse, oliscarse. «Posa molt de pebre a la carn, que no s'escalfixe» (Morella). Si tancava la finestra, el blat se li escalfia i en corcons se li avivava, Pascual Tirado (BSCC, vii, 325). He begut sempre sola dels licors escalfeïts, Carner Lluna 80. La que arribava... per dins la canal de teula, ja era escalfeïda del sol, Riber Miny. 129. Fem escalfeït: fem calent per les fermentacions que encara no són acabades. Escalfir-se els clafolls de les ametlles: fermentar i podrir-se quan estan massa temps amuntegats (Gandesa). Escalfeir-se una habitació: caldejar-se i viciar-se l'aire per estar l'habitació massa tancada. Fer olor d'escalfeït: fer mala olor per falta d'orejament. Escalfeir-se un animal, una persona: posar-se febrós; excitar-se per la passió carnal; fig., excitar-se per una passió de l'ànima, per l'entusiasme.
    Fon.: əskəɫfəí (pir-or., or., eiv.); əskəwfəí (Empordà, Mall., Men.); askawfaí (Ll.); askaɫfí (Benassal, Morella); askaɫfiɾ (Cast., Val., Alcoi); askawfí (Gandesa, Tortosa).
    Etim.: derivat de escalfar, per canvi de sufix verbal.