DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCAMOT m.
|| 1. Porció d'un ramat; conjunt de pocs caps de bestiar (no més de trenta) (Conflent, Cerdanya, Ripoll, Empordà, Vic, Costa de Ponent, Solsona); cast. punta. Escamot de blanques ovelles, Verdaguer Exc. 24. Compra altre cop un escamot de fedes, Caseponce Man. 37.
|| 2. Aplec poc nombrós d'animals, de persones (Olot, Empordà, Vic, Barc., Tarr.); cast. pelotón, grupo. «Un escamot d'abelles»: un eixam petit, incomplet (Llofriu). «A la plaça hi ha un escamot d'homes». Havia passat la nit aquell escamot d'aventurers, Oller Rur. Urb. 161. Un escamot de damisel·les, Carner Bonh. 95. Un grup de gent que mou tabola, últim escamot del passat aplec, va allunyant-se, Ruyra Pinya, i, 137.
    Fon.: əskəmɔ́t (pir-or., or.).
    Var. form. i sinòn.: escabot, escabotell.
    Etim.: incerta. Cal considerar del mateix origen les formes escamot i escabot; aquesta darrera té gran semblança amb la dialectal francesa escobóut, ‘pelotó’, que Wartburg explica com a procedent del provençal escaut, mat. sign., amb interferència de caput (mentres que escaut vindria, sense complicacions, del llatí *excaptum, 'extret, pres d'un conjunt: cf. Wartburg FEW, iii, 270).