Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escandalitzar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCANDALITZAR v. tr.: cast. escandalizar.
|| 1. Ofendre els sentiments morals, la consciència d'algú, amb una acció vituperable; refl., Sentir-se ofès en els sentiments morals, en la consciència, per l'acció vituperable d'algú. Molt fo escandalitzat e irat lo majordom, e pus fortment ne fo irat l'artiaca, Llull Blanq. 70, 1. Mon consell és | ... | per evitar | scandaliçar | tan trist marit, | a mija nit | dins sa posada | ser ofegada | secretament, Spill 4596. Los peccats teus són molt leigs, per ço per penitència te do que jamés no'ls digues a altre confessor perque no'l scandalitzes, Eximplis, i, 141. Per què, deixebles meus, ab tristícia vos escandalizau contra aquesta deuota Maria?, Corella Obres 324. Restà escandalitzat Xantus de aquesta vergonyosa vista, Isop Faules 15.
|| 2. Posar en perill de pecar pel mal exemple. He scandelizats mos prohismes, Eximenis Conf. 19. La lengua desfrenada scandalitza grans e pochs, Canals Carta, c. 17.
|| 3. absol. Moure crits, especialment de baralla, d'insult o de burla grossera. «Han passat una partida de jovenots escandalitzant pel carrer».
    Fon.:
əskəndəlizá, əskəndəliʣá (Barc.); eskandalisáɾ (Val.); əsсəndəlizá (Palma).
    Etim.:
pres del gr.-llatí scandalizare, mat. sign.