DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCANTONAR v. tr.
Escantellar; llevar un cantó o angle d'una cosa (Empordà, Lluçanès, Bal.); cast. descantillar.
|| fig. Escapçar, llevar un tros (d'una heretat, d'una possessió, de qualsevol cosa encara que immaterial). La vianda de la casa era petita; el seu pare no havia volgut escantonar-la pera pagar la llegítima, Pous Empord. 7.
    Fon.: əskəntuná (or., eiv.); əskəntoná (mall.).
    Sinòn.: escantellar, escapçar.
    Etim.: derivat de cantó.