DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATESCANYAR (i dialectal escanar). v. tr.
|| 1. Matar persona o animal privant-lo de respirar per compressió o obstrucció de la gola; cast. ahogar, estrangular. Aquest die aprés dinar foren scanyats a la Rambla en Johan Lobera... e un troany d'armita, doc. a. 1464 (Miret Bech oques, i, 55). Anà a pendre aquell servent del Rey a la gola e volia'l scanyar, Desclot (ap. Balari Dicc.). No ha duptat... pendre la persona de Gabriel Mayrata... y aquell scanyar y offegar, doc. a. 1574 (BSAL, vii, 42). Agafant el negre pel coll... ja estava a punt d'escanyar-lo, Pons Com an., 71.
|| 2. Estrènyer molt el coll aturant parcialment la respiració; cast. ahogar. «No em posis la corbata tan estreta, que m'escanya». a) fig. Oprimir algú, especialment fent-li pagar més del que deu o del que pot pagar. ¿Ho veus, com a tu mateix et convé que t'escanyu una mica?, Ruyra Pinya, ii, 168.
|| 3. refl. Tenir la gola obstruïda per un cos estrany, per una irritació interna, etc.; cast. atragantarse, ahogarse. Persones golaffres sovin s'escanyen o's maten per lur menjar golaffre, Eximenis Terç Crestià 146 vo (ap. Balari Dicc.). Quan una persona s'escanya o ennuega, Serra Calend. folkl. 43. Escanyar-se de set: tenir la gola molt seca per la set.
|| 4. refl. Cridar molt, fins a perdre o enfosquir-se la veu; cast. desgañitarse.
|| 5. refl. Deixar sortir de la gola, dir per lleugeresa una cosa que calia tenir secreta (Empordà, Olot). «T'has escanyat de dir que eres tu, i ara no tens defensa».
|| 6. fig. Estrènyer molt una cosa; cast. apretar, estrechar, estrangular. Especialment: a) Estrènyer dues cordes amb una altra per subjectar una cosa; principalment la carretada de garbes (Mall.).—b) Tallar el carrac més prim del que dóna l'amplada del suro de la llesca (Palamós, St. Feliu de G.).—c) Escafir, estrènyer massa una peça de vestit, de calçat, etc. Donya Juanita duya un jaquet de panyo molt escanyat de sises, Maura Aygof. 7.—d) Hèrnia escanyada: hèrnia en què l'intestí és comprimit per l'obertura per on ha sortit; cast. hernia estrangulada.
|| 7. fig. Recisar d'una quantitat; reduir molt, especialment allò que s'ha de pagar; cast. escatimar. L'un amo era massa reganyós, l'altre escanyava el jornal, Pous Empord. 108.
|| 8. Buidar la part del coll d'una botella o altre recipient més estret de dalt que de baix (Mall.). «Escanya aquesta gerra, que la dus massa plena».
|| 9. Tallar la pasta del pa a trossos grossos amb les mans.
Refr.—a) «Qui prest guanya, prest s'escanya» (Mall.); «El qui primer guanya, a raderies s'escanya» (Vinaròs); «Qui primer guanya, darrer s'escanya» (Mall.); «Qui primer guanya, primer s'escanya» (Mall.): fa referència a les oscil·lacions de la sort dels qui duen negocis.—b) «Qui menjant s'escanya, el dimoni l'enganya» (Marroig Refr.).—c) «De comandacions eixutes, els gats se n'escanyen»: vol dir que la simple recordança, encara que sigui afectuosa, no dóna profit si no va acompanyada d'un auxili positiu (Mall.).—d) «Aguanta, Lluc, que ta mare t'escanya!» es diu referint-se a una persona que es veu obligada a sofrir amb resignació coses intolerables (Men.).
Fon.: əskəɲá (pir-or., or., bal.); askaɲá (occ.); eskaɲáɾ (val.); askaná (Bonansa, Pont de S., Oliana, Cubells, Pinell, Alg.); əskəná (Solsona).
Etim.: del llatí vulgar *ex-cannare, ‘llevar el canyó o gola’.