DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCANYOLIT, -IDA adj.
Molt magre; denerit, mancat del desenrotllament normal (pir-or., or., men.); cast. raquítico, enclenque, desmirriado. Cara afeytada... per la nosa que podien ferli quatre pelots escanyolits y mal nascuts, Vayreda Sanch nova, 22. Un jove escanyolit de bona família, Roger Pera plata 45. En la confusió d'idees del seu cervell escanyolit per l'ignorància, Oller Esc. pobr. 28.
    Fon.: əskəɲulít (pir-or., or., men.); askaɲawlít (Tor).
    Etim.: escanyolit és contraccíó de escanyaulit, forma dialectal que encara es conserva a Tor (cf. Coromines Card. 287) i que deriva probablement de canyaula <llatí cannabŭla ‘collar’.