Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escapçar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCAPÇAR v. tr.
|| 1. Tallar i llevar el cap a una persona o animal; cast. decapitar, descabezar. E a uista d'els faemne la meytat escapsar e l'altra meytat enforcar, Jaume I, Cròn. 342. Vós los poríets escapçar abans que ells no volrien, Muntaner Cròn., c. 132. Perdé la persona e fou scapsat per mà de son enemich, Pere IV, Cròn. 387. E qui contrafarà, si és caualler o generós, serà escapsat, doc. a. 1393 (BSAL, viii, 31). En la ciutat de Alaxendria fo escapçat sen Johan babtista, Treps Rom. 88. Se fa mostrar los caps dels cònsols scapçats, Canals Prov. 101. Tenyírem sos saulons amb sang de les Gorgones | garfint, per escapçar-les, llur dur cabell de serps, Atlàntida ii.
|| 2. Tallar i llevar la part extrema d'una cosa, deixant aquesta més curta o més baixa (or., occ., val., bal.); cast. descabezar, despuntar, desmochar. «Una barca és arribada | carregada d'estisores | per escapçar sa llengueta | a ses dones xerradores» (cançó pop. Men.). No gos tolre ni scapçar d'algun drap, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 269). El abbat... dauant lo embaxador scapçaua totes les pus grans cols, Tomic Hist. 48. Ningun mercader ni perayre... qui gos treure del present regne alguns escapsats, vintiquatrens, doc. a. 1575 (Hist. Sóller, i, 821). No's deu plantar ningun arbre que no li siga escapsada la sima, Agustí Secr. 62. Las cabras escapsan de las matas es brots, Aguiló Poes. 213. Ni els ulls més alts ni els caps de brot escapcis, Riber Geòrg. 48. Escapçar una paret: llevar-ne les pedres més altes per refer-la de nou o igualar-la (Maestr.). Escapçar les bresques: tallar part de les bresques del rusc. Per allà els mesos de setembre i octubre es solen encetar les arnes, això és, les miren i escapcen totes les bresques de la part inferior, Violant Abelles 26. Entre tapers, escapçar és tallar i igualar la corona del tap (Empordà, Gir.). Escapçar es molí: aplegar la part inferior de la vela d'una antena del molí, lligant-la un poc més amunt, de manera que un tros d'antena queda sense vela (Mall.). a) fig. Escapçar la missa: arribar-hi tard, de manera que queda sense oir el primer tros; o anar-se'n abans d'acabar-la, de manera que queda sense oir la part final de la missa. Escapçar les despeses: disminuir-les, gastar menys que abans o que d'ordinari. Escapçar una mota, un capital: llevar-ne una part, fer-lo disminuir despenent-ne certa quantitat.
|| 3. En el joc de cartes, dividir-les en dos munts, després d'escartejades, posant a sota les que estaven a damunt, per evitar possibles fraus projectats pel jugador que les ha escartejades. No més una maneta! Tu, escapsa! Vinga trunfos! copes!—li retrucava la fornera, barallant les cartes, J. Pascual Tirado (BSCC, vi, 337).
    Loc.

Escapçar bé: treure bon profit d'allò que es fa; tenir-hi bona sort.
    Fon.:
əskəpsá (pir-or., or., eiv.); askapsá (occ., Maestr.); eskapsáɾ (val.); əskəʦá (mall., men.); əsсəʦá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.:
del llatí vulgar *ex-capĭtĭare, mat. sign. || 1 (derivat de capĭte, ‘cap’).