DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCARDALENC, -ENCA adj.
|| 1. Molt prim de cos (pir-or., or., occ.); cast. seco, flaco. Es un senyor més escardalench, que té un tirat axins, a malitar, Oller Pil. Pr. 87. Qui és aquell home escardalenc, ossut, | de cap intons i barbes embullades...?, Alcover Poem. Bíbl. 75.
|| 2. (So) esquerdat, estrident (Empordà); cast. estridente. «Tens la veu massa escardalenca». Ho contaven amb llur cridòria escardalenca, Ruyra Pinya, i, 52. M'escoltava'l soroll escardalench produhit pels bitllots que tiraven los mariners jugadors de bitllas, Vidal, Rosada d'estiu, 206 (ap. Balari Dicc.).
    Fon.: əskəɾðəlέŋ (pir-or., or.); askaɾðaléŋk (occ.).