DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCARN o ESCARNI m.
Burla malèvola per a cobrir de ridícul o d'afront; cast. escarnio, befa. Senes adulteri e senes escarn, Hom. Org. 3. No y parla hom de vós ni no y diu hom sino quax falsies e engans e escarns e vanitats, Llull Cont. 113, 13. Vostre marit m'a fet gran escarn, Desclot Cròn., c. 135. Per los grans escarns que rebia de les galees dels pisans, Muntaner Cròn., c. 275. Los escarns que li eren fets, eren a ell benanança, Genebreda Cons. 75. Molt altres vituperis e escarns qui porien esser dits a ella pus dignament, Metge Somni iv. E li feren molts scarnis, Treps Rom. 81 vo. Los altres li feyen escarns com a foll, Passi cobles 14. Per amor de les irrisions e dels scarnis hom diria a tu coses que no volries ohir, Cons. Prov. 6. Fa escarni de l'ancianitat, Vilanova Obres, iv, 160. Treure's escarn d'una cosa o persona: (ant.) fer-ne escarn o burla malèvola. Trets-vos escarn de mi?, Muntaner Cròn., c. 244. De tot lo món se trau escarn, Somni J. Joan, 306.
    Fon.: əskáɾn, əskáɾni (Barc.); eskáɾn, eskáɾni (Val.); əsсáɾn, əsсáɾni (Palma).
    Etim.: derivat postverbal de escarnir.