DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESCARPIR v. tr.
|| 1. Aclarir, desembullar allò que està confús, com els cabells, la llana, el cànem, etc.; cast. escarmenar. Stopades suaus e leugeres ben pentinades e scarpides, Cauliach Coll., ll. v, d. 1a, c. 1. Plavia'm, ai!, de veure'ls amb sos ditets gebrats los bens escarpir elles, peixent-los sajolida, Atlàntida vi. Amb traça y gust ja se clenxina, | s'escarpeix, s'unta, s'enfarina, Alm. Ross. Cat. 1923, 39. Escorpir el cànem: girar-lo de dintre a fora i viceversa, perquè la part de dintre es faci rossa (Cast.). Escarpir un cerro: aclarir-lo. Escarpir les xerxes: espolsar-les quan fa una estona que les han esteses (Llucmajor). Escarpir la pasta (de farina): esparpillar-la amb les mans perquè es lliguin més de pressa els trossos o el suc del llevat amb la farina. Escarpir la coberta: netejar la coberta d'un vaixell abans del combat. E com les galees foren prop de terra, desarboraren e escarpiren en terra ensems ab les altres, Muntaner Cròn., c. 133. Les XXII galees foren pres a un tret de ballesta, e axí desarboraren e scarpiren la cuberta e llevaren l'estandart en la galea del almirall, Muntaner Cròn., c. 67.
|| 2. fig. Tupar, pegar cops violents (Ross.); cast. zurrar. Es clar que aquí pot pas s'estar tota la nit | sempre su'l punt d'estre escarpit, Saisset Coses y altres, 19.
|| 3. fig. Renyar fort, increpar airadament (Olot, Mall.); cast. dar un trepe, un rapapolvo.
    Fon.: əskəɾpí (pir-or., or., bal.); askaɾpí (occ.); eskaɾpíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: potser del llatí carpĕre, ‘agafar’, ‘collir’, netejar’ (cf. el portuguès carpirse os cabelhos): REW 1711.

2. ESCARPIR v.:
V. esquerpir.