Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escatar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCATAR v. tr.
|| 1. Llevar al peix les escates; cast. escamar. Ve en mal guany, vilana traydora, que no est bona sinó a escatar peix e lavar les escudelles, Metge Somni iii. La saboga, si la vols rostir, no la scates, Robert Coch 36 vo. E tots los altros pexos fa escatar, Flos medic. 262 vo. Sa mumay y sa padrina escaten es pex y couen es dinar, Ignor. 13.
|| 2. intr. Deixar anar llenques o escates els mitjans d'una paret (Manacor).
|| 3. Netejar fregant; cast. lijar, frotar, bruñir, lavar. Un a un foren despenjats, espolsats, rentats, escatats, fins que perderen tot el rastre de la patina que'ls havien donat el temps y la brutícia, Víct. Cat., Sol. 69. Les pedres del sòl, descarnades, escatades pel refrech de la ventolera, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 13).«Ets al·lots anaven molt bruts, però a força d'esponja i sabó els he arribat a escatar» (Mall., Men.).
|| 4. Entre terrissers, allisar les besadures de la pisa i llevar-les-hi amb una mena d'espàtula anomenada escatador (Blanes, La Bisbal).
|| 5. Netejar un terreny llevant-ne les excrescències sobreres. Escatar l'era: tallar-ne les herbes i netejar-la perquè hi puguin batre (Penedès). Escatar un bosc: llevar la malesa i herbam que hi creix (Empordà). Escatar la vinya: treure les herbes d'entre els ceps, a l'estiu (Cabrianes).
|| 6. Rentar la roba bruta fregant-la bé per a després posar-la a la bugada (Mall.).
|| 7. Rentar la budellada d'un porc o d'un altre animal mort per al consum de la carn (Puigcerdà).
|| 8. Enllestir; deixar acabada una cosa (Men.); cast. despachar, escabechar. Aquesta accepció és molt extensa; el verb escatar en menorquí és sinònim de ‘acabar una feina’, ‘matar’ i molts altres significats.
    Fon.:
əskətá (pir-or., or., bal.); askatá (occ.); eskatáɾ (val.); əsсətá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.:
derivat de escata.