DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCATIR v. tr.
|| 1. ant. Tallar una cosa sobrera; escapçar (ungles, pèls, bec, plomes, etc.); cast. despuntar, recortar. L'infant no gosa | tocar lo foch | si qualque poch | l'ha ja escalfat; | tu, socarrat, | pelat e sech, | ungles e bech | t'han escatit. | ¿Cuytat, ardit | ja hi tornaràs?, Spill 6607. De les ales o de la coha prop la carn com la y deuets escatir, Anim. caçar 27 vo. Una poca de cera ben calenta perque's pegue bé ab lo altre canó que té lo ocell... e axí estarà ben escatit, ibid. Un stox de tenir arreus de scatir ocels, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 21).
|| 2. Esporgar l'olivera tallant-ne els brulls secs i llevant la rama sobrera dels entreforcs (Empordà, Garrotxa); cast. podar, escaramujar. Fora de batre i d'escatir les oliveres, perquè ja no podia enfilar-se a les branques, Pous Nosa 205. Escatir de baix: descarnar els genivals bons llevant-ne tota la part podrida i extreure el fogal moll, ronya i altres malalties de la soca i arrels de l'olivera (Lledó).
|| 3. Netejar un terreny llevant-ne l'herbam i brossa sobrera (Gir.); cast. desbrozar. L'era neta i escatida de ca'n Tarruella, Lluís G. Pla (Catalana, ix, 108).
|| 4. fig. Discutir procurant aclarir els dubtes (Gir., Barc.); cast. discutir, dilucidar. Mes ells sens despitar estrenyen lo collatge | i brétols escateixen si fer-hi res los cal, Atlàntida, iii. Los vinents escatiran | si és mausoleu o mesquita, | si l'han feta cristians | o moros de Moreria, Canigó vii. Que ho escatesquen els sabis, Torras Bages, Cartes, 212. Anaven els homes... a fumar-hi cigarrets... escatint balderament entre ells, Víct. Cat., Mare Bal. 25. No sabien com posar-hi remey, per més que cada any n'escatien llargament, Víctor Català (Catalana, vi, 507).
|| 5. refl. Arreglar-se, fer els possibles per sortir d'una dificultat (Empordà); cast. arreglárselas, apañarse. «No vull saber-ne res; que s'escateixin!»Cada ú s'ho guardava per ell, discorrent que... lo lògic era deixar que qui tot sol s'embrancava, tot sol s'escatís, Víct. Cat., Ombr. 91.
    Fon.: əskətí (pir-or., or.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: sembla derivat de escata. El significat originari devia esser, potser, llevar les escates, netejar d'escates el peix (cf. escatar).