Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esclafar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCLAFAR v. tr.
|| 1. Rompre una cosa o reduir-ne el volum per efecte d'una pressió forta o d'un cop violent; cast. chafar, aplastar. Esclafaren les caxes, escritori e armaris, doc. a. 1391 (Archivo, v, 119). Un cànter d'aram tot sclafat, doc. a. 1523 (Alós Inv. 32). Bon rey Hieu | noblement féu | de alt espenyar | tota sclafar | e Jesabel | reyna cruel, Spill 15902. Y ab un cudolàs lo chafa y esclafa, Brama llaur. 189. Les dents de devant que són agudes tallen los bocins, y los caixals los esclafan y los mesclan, Lacavalleria Gazoph. Mosatros ham de esclafar tarrosos tot lo dia pera tindre un trist menjar, Rond. de R. Val. 80. Ab ella esclafa y trossetja | l'home ardit capells y escuts, Picó Engl. 22. a) fig. Jutge final | en tribunal | cert que seurà | esclafarà | los reyatons | les nacions | Deu poderós, Spill 11706. Esclafant-me lo pes de la dissort, Collell Flor. 9. Sa civilisació no pot donar una passa sense esclafar o aficar devall terra alguna de tantes costums populars, Maura Aygof. 74.
|| 2. refl. Esclatar, rompre's violentament; cast. reventar, deshacerse. La escuma de la aygua davant una gran ona de mar qui de continent és esclafada, Eximenis Terç Crestià (ap. Balari Dicc.).
|| 3. fig. Produir gran depressió per cansament, malaltia, ruïna material o moral; cast. chafar, aplastar.
|| 4. Esclafir (la rialla); cast. soltar la risa. «El menut ja esclafa unes rialles que dóna goig!» (Empordà). Vehent-lo axí per terra, aquella cruel e maleyta gent començen a esclafar les rialles trahent-se'n joch, Villena Vita Chr., c. 158.
    Fon.:
əskləfá (pir-or., or., bal.); asklafá (occ., Maestr.); esklafáɾ (Cast., Val., Al.).
    Sinòn.:
aixafar.
    Etim.:
onomatopeia d'arrel similar a la de l'italià schiaffare, ant. alt-alem klapfen ‘donar cops sorollosos’, etc. (cf. Meyer-Lübke REW 4706a).