DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCLAFIT m.
Acte i efecte d'esclafir; soroll sec i sobtat produït per un cos que es trenca, que es dispara amb força; cast. chasquido, estallido. Manà que fessen molt gran sclafit de trompetes e anafils e de botzines, Tirant, c. 403. Lo esclafit o remor del cop dels açots, Pou Thes. Puer. 123. El poble està per a pegar un esclafit de que mos perdam tots en un dia, Rond. de R. Val. 89. La traca, que ompli la plaça | d'esclafits y trons y llamps!, Llorente Versos, i, 228. Entre espires y esclafits | de la llenya ben encesa, Salvà Poes. 82. Les gentils ninetes... han desaparegut carrer enllà, assorollant-lo amb uns esclafits de riure més frescos i gais, Ruyra Flames 237. Fer esclafits amb els dits: fer-los esclafir pegant amb un contra l'altre. Esclafit d'escopeta (de pistola, etc.): el soroll que fa en disparar-se una arma de foc. Pegar un esclafit: rebentar-se, esclatar (val., mall.). Fer esclafits la perdiu: un dels cantets especials que fa la perdiu que serveix de reclam. Fer s'esclafit: esclatar, rebentar-se; fig., casar-se (Mall.). Tothom nota que estan com idròpicas y han de fer s'esclafit, Fontanet Conró 34. Lo que s'ha d'empenyorar, que se venga! que's fassa s'esclafit, verbo matrimoni!, Aurora 253. Especialment: a) Cop violent (clatellada, punyada, topada forta, etc.). «T'envergaré un esclafit que et deixaré en es siti!» (Mall.). «Te pegaré quatre esclafits» (Mall., Men., Eiv.). Pataplam! un esclafit ve y m'obri sa mollera, Roq. 42. Han tengudes paraules y de ses paraules han vengut esclafits, Roq. 44. Li passà per alt es berenar, i devers migdia es pega un esclafit en es front, Aurora 257.
    Fon.: əskləfít (pir-or., or., bal.); asklafít (occ.); esklafít (val.).
    Intens.: esclafitet, esclafitó.
    Etim.: del part. pass. de esclafit.