DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCLARIR v. tr.: cast. aclarar, esclarecer.
I. || 1. Fer més clar de color. Hi batia la soleyada esclarint el to de las pedras enmorenidas pel temps, Pons Auca 15. Qui seria capaç d'esclarir-les aquelles parets y sostres tan afumats, Víct. Cat., Sol. 62.
|| 2. Fer menys fosc; il·luminar. De la claredat que deli hisqué fo tota la maysó esclaride, Graal 187. Senyor meu, esclareix la mia escuretat, Oliver Esc. 47. Puxes entr' ells un lum s'esclarí, Febrer Par. xxv. La lluna en el seu ple esclaria totes les fondàries, Massó Croq. 73. Esclarir-se el dia: fer-se de dia clar, deixar d'esser de nit. E açò era en tal hora que ja s'anaua sclarén lo dia, Jaume I, Cròn. 84. Nostres estables sien nedejades per lo matí encontinent que el lum del dia esclarirà, Ordin. Pal. 52. Paria que ressemblassen l'alba com esclareix o resplendeix a color de rosa, Hist. Troy. 103. Esclarir la cara: posar-la més clara d'expressió, més alegre. Ladonchs ell esclarí un poch la cara e dix, Metge Somni i. Tirant, encara que aquell dia hagués haguda victòria, no s'alegrà d'aquella ni'l veren riure ni sclarir la sua cara, Tirant, c. 142. Esclarir-se el cor: posar-se més alegre. Curial legí la letra e trobà en aquella paraules molt consolables..., de què lo cor tot se li esclarí, Curial, i, 23.
|| 3. Fer més transparent, desenterbolir un fluid. Quant les vapors humides e spesses esclarir se comencen, Febrer Purg. xvii, 5. Esclarir-se el temps (el cel, etc.): desennuvolar-se o desemboirar-se, fer-se més clar i transparent el cel; cast. despejarse. Es va anar esclarint el cel, Massó Croq. 59. Tot just comença a esclarir-se el cel de boyres, J. M.a Folch i Torres (Jocs Fl. 1904, pàg. 127).
II. || 1. Fer menys espès o compacte. E quant bolirà, si us semble masa espese, podets-la esclarir ab del brou, Flos medic. 231 vo. Va anar esclarint l'escamot de revoltosos, Oller Fig. pais. 86. Esclarir els plats: rentar-los amb aigua clara. Esclarir els arbres: podar-los, tallar-ne els brancons i brots sobrers.
|| 2. Fer més distint, desembullar, destriar. Esclarir els cabells: pentinar amb la pinta clara o de pues amples (Barc., Penedès, Val., Men.). Tot tallant l'ayre ab la mà com si esclarís una clenxa, Pons Auca 302. «Sa mare la pentinava | amb nna pinteta d'or; | sa criada li esclaria | es cabeis de dos en dos» (codolada menorquina). Esclarir la llana, la tela, etc.: destriar-la posant en orde els brins, els fils. Aja la dita lana a lavar ab aygua cauda o esbesselar, so és, que la bata ab bastons e que bé la esclaresca senes algun entamarament, doc. a. 1312 (RLR, xix, 62). E sclaria-li moltes vegades la tela que texia, Villena Vita Chr., c. 94. Esclarir els comptes, els deutes: treure'n el net, desembullar-los. Lo qual Murciato, sentint los seus fets envolumats, deslliberà d'esclarir e venir a compte ab tots sos factors, Decam. i, 69. També és manester vos esclarísseu primer de aqueixos deutas y questions nostres ans que us ne anàsseu, doc. a. 1533 (BSAL, x, 45).
III. || 1. Reforçar els òrgans visuals, fer que percebin les impressions visives més distintament i clara. Sàpies que per escura que aia la vista que li esclarirà, MS Klag. segle XIV, 16. Mes en l'uyl tres aguylades... tro que sien los uyls esclarits, Alcoatí 93 vo. Escure la cara e esclarex la visió, Medic. Part. 32.
|| 2. Fer més perceptible una impressió sensitiva o fer més distintes les percepcions de qualsevol sentit, especialment de l'oïda. E sclareix la veu, Macer Erbes.
|| 3. Reforçar qualsevol facultat cognoscitiva. Per massa plorar s'enfosca la vista de sos ulls e s'esclareix sciència en los ulls de son enteniment, Llull Blanq. 80, 7.
IV. || 1. Explicar, fer més intel·ligible. Tot en axí com en lo capítol desús és ia esclarit e certificat, Consolat, c. 51. Aquelles coses... que no tan solament per decorat esguardament se esclaresquen, ans per bones costumes, Ordin. Pal. 18. Per mills esclarir ço que ell ne ha dit, Brunet Tresor 320. Vaig esclarir la incertitud de mos dubtes, Pons Com an., 11.
|| 2. Venir en coneixença d'una cosa obscura. Mai s'ha pogut esclarir lo que va passar dins de la cova, Coromines Presons 73.
    Fon.: əskləɾí (or., bal.); esklaɾíɾ (val.).
    Var. form.: aclarir.
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: de aclarir, per canvi de prefix.