Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esclat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCLAT m.
Acte i efecte d'esclatar o esclatar-se. Especialment:
|| 1. Acte de rompre's sobtadament una cosa amb soroll; l'esclafit o soroll sec que fa una cosa en rompre's; cast. reventón, estallido. Pocs passos havia donat quan em va sangglaçar un esclat estrident, esborronador, Ruyra Parada 24. Esclat de riure o de rialles: esclafit de rialles, rialla sorollosa. A bell esclat ells reien, Canigó vii. Vaja un esclat de riayes que férem a sa Porta, Ignor. 42. Y elles són tan blayes | que fan un esclat | de rialles grosses | quant veuen el pas, Penya Poes. 233. En un esclat d'aplaudiments se n'entren, Caimari Poem. Const. 47. a) fig. Nos contà ab los menors detalls l'esclat de Barcelona, aquell esbravament generós, Oller Fig. pais. 221. Al contemplar aquell esclat d'alegria, Massó Croq.
|| 2. Caiguda violenta (Mall., Men.); cast. batacazo. M'hauria enfilat massa amunt y pegat llavò es gran esclat, Roq. 15. a) fig. Pèrdua sobtada de la riquesa, posició, càrrec, benestar, etc.
|| 3. Conjunt de flors obertes; cast. florida. Com som a la primavera, | lo roser ne té un esclat, Collell Flor. 92.
|| 4. Claror que apareix sobtadament i de gran intensitat; cast. brillo. L'esclat de llum de las aranyas y candelers, Pons Auca 8. a) fig. Salomó en l'esclat de sa glòria, Verdaguer Flors 13.
    Refr.

—«Com més alts estan, més bon esclat peguen»; «Com més amunt volen, més fort peguen s'esclat» (Mall.).
    Fon.:
əsklát (or., bal.); esklát (occ., val.).
    Etim.:
derivat postverbal de esclatar.