Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esclatar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCLATAR v.
|| 1. intr. o refl. Rompre's una cosa per la força d'una pressió o impuls interior, generalment fent soroll i deixant sortir parcialment o totalment el contingut; cast. reventar, estallar. Lo saui féu omplir un odre de vent, sobre lo qual posà una gran pedra qui molt pesaua, per lo pes de la qual esclatà l'odre e exí'n lo vent, Llull Felix, pt. iv, c. 9. Pren un ventre de cabró... met-lo a coure... e coga tant fins que esclat, MS Klag. segle XIV, 21. Tot açò veya sa bona Mare e ab poch lo cor no li sclatava de la dolor, Pere Pasqual, Obres, i, 117. Avortí un fill que portava en son ventre, e esclatant morí, Metge Somni iv. Ella cuydaua esclatar, e ab los ulls plens de làgrimes se lexà caure del palafrè, Curial, ii, 17. No'm responeu? Mal esclateu!, Spill 2370. Coga tot ensemps tant fins que alguns grans del ordi se comensen a esclatar, Dieç Menesc. ii, 12. Posan en gran perill les persones per lo gran perill que y és en esclatar-se dits canons, doc. a. 1594 (arx. mun. de Barc.). Menjar a esclatar: menjar excessivament. Diversifiquen les viandes e vins dels quals menjen e beuen a esclatar, Metge Somni iv. Esclatarien de sa confitada que s'enflocarien, Alcover Cont. 99. Esclatar-se de riure o de plorar: riure o plorar abundosament i sorollosa, sense poder-se reprimir. La gent se cuida esclatar de riaies, Alcover Cont. 225. Esclatar les fonts: posar-se a rajar abundosament. Sonants i frescoroses | pels grans clivells del flanc esclatin fonts undoses, Riber Sol ixent 55. Vegí la rompent que esclata en bromera, Alcover Poem. Bíbl. 91. a) fig. Y en himnes sens fi | lo meu cor esclata, Verdaguer Flors Calvari 20. Mon cor esclata de glòria, Caymari Poem. Const. 32.
|| 2. intr. Deixar-se sentir sobtadament i amb força un soroll; cast. estallar. El tro esclatava en la montanya, Verdaguer Exc. 66. Entorn seu esclaten gemechs, Llorente Versos, i, 79. A poca estona va esclatar un petó com una brasa de foc, Massó Croq. 80. Dintre el casal, en alguna cambra alta, havia esclatat una ploradissa formidable, Bertrana Herois 91.
|| 3. intr. Començar o aparèixer sobtadament una cosa que es reprimia, que estava oculta; cast. romper, estallar. Inquieta per la frisansa, bellugava's y removia's en son seti com si li esclatés una borronadura, Pons Auca 262. Després va rompre un torrental de notes | com fonda pena que plorant esclata, Costa Trad. 12. Té la gent amors que esclaten enceses, Salvà Poes. 52. Ha esclatat negra tempesta, Aguiló Fochs foll. 130. I com una centella hi va esclatar la llum miraculosa, Alcover Poem. Bíbl. 22. Anunciaren que dins Espanya esclataria un moviment republicà, Aurora 259. Al esclatar el dia, Llorente Versos, i, 61. Esclatar les flors (les plantes, etc.): obrir-se les poncelles, treure flors. Y esclataren arreu en flors boscanes | les venes totes de l'incult terrer, Costa Trad. 166. Quant els rosers esclaten en poncelles, Salvà Poes. 125. Esclatar en plors, en rialles, en exclamacions, etc.: posar-se sorollosament a plorar, a riure, a cridar. Esclatar a riure, a plorar, a cridar, etc. Mes a dins Roma turba frenètica | esclatava en rialles y càntichs, Caymari Poem. Const. 26. I esclatà a riure amb tan abundosa riallada, Ruyra Parada 28. a) tr. Esclatar els plors, la rialla, el bull, etc.: posar-se a plorar, a riure, a bullir, etc. E com esclatarà lo bull, esbroma-la bé, Robert Coch 28. Bona part dels curiosos, sorpresos agradosament per l'espectacle, hi esclataven la rialla, Pons Com an., 45.
|| 4. tr. Rompre una cosa fent-hi pressió violenta; cast. reventar, chafar. Altres ne sclaten | sus ells lançades | endormiscades | negligentment, Spill 9206. Avuy hem esclatat sa lledriola, Ignor. 3. Un cau y s'esclata es nas, Roq. 46.
    Loc.

Esclatar es bony (o sa botifarra): fer-se públic allò que estava ocult, o ocórrer un trasbals violent (Mall.). Ell ja no escolta rahons, | deixa les contemplacions | y s'enfila dalt la parra: | recorda que du es calsons, | y esclata la botifarra, Penya Poes. 314.
    Refr.

—«Feina a rebentar, i menjar a esclatar»: vol dir que és necessari treballar molt, però també alimentar-se molt per a tenir forces per al treball (Mall.).
    Fon.:
əsklətá (pir-or., or., bal.); asklatá (occ., Maestr.); esklatáɾ (val.).
    Sinòn.:
rebentar, esclafir.
    Etim.:
de l'arrel klatt-, onomatopeia del soroll que fa una cosa en rompre's violentament per la pressió interior (cf. l'italià schiattare).