DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESCLAU m. ant.
|| 1. Petjada; impressió dels peus d'home o d'animal en el lloc per on ha passat; cast. huella, pisada. Com home, Sènyer, sensualment guarda l'esclau e la petja de qual que animal se sia, adoncs la sensual vista defall a dar significació e demostració del animal si és masculí o femení o si és de blanca color o de negre, Llull Cont. 240, 5. E cavalcaren, e anaren al camp, e vaeren l'esclau del cavall e tot ço que'l senescal los hach dit, Muntaner Cròn., c. 91.
|| 2. Impressió d'un cos en la terra o en el lloc on està situat; cast. huella. L'esclau qui és en la crou, Sényer, aquell és format e afigurat de nuedat e de nafres e de turments, Llull Cont. 123, 12. a) m. fig. Encara segueix vostra volentat l'esclau e'l camí de desesperança, Llull Blanq. 60, 6. Beneyt siats vós qui en la figura de la creu avets lexat a nosaltres lo vostre esclau e'l vostre senyal, Llull Cont. 123, 1. Los sants hòmens d'aquest món... contemplen e ligen en l'esclau de la vostra passió, ibid. 123, 4.
    Etim.: del provençal esclau, mat. sign. (<gòt. slag, ‘colp, topada’); també existia un mot paral·lel en l'antic francès esclou. En provençal, esclau significava també ‘soroll de petjades’. L'ús d'aquest mot en provençal antic està amplament documentat ap. Raynouard Lex. Rom. iii, 150, i Levy Prov. Suppl. Wb. iii, 170.

2. ESCLAU, -AVA cast. esclavo.
|| 1. m. i f. El qui està sota el domini absolut d'un amo; persona privada de tota llibertat i sotmesa a la voluntat d'un altre. Molt hom veg comprar per diners hòmens per esser lurs catius e lurs esclaus, Llull Cont. 68, 5. E n'ach molts esclaus e esclaves, Muntaner Cròn., c. 159. Jaquiren lo dit castell ubert, en què lexaren una esclava, Pere IV, Cròn. 398. Eren dos germans, e la hu... havia hun esclau qui havia nom Mahoma, Sermons SVF, i, 105. Senyor en nom e com esclaus servexen, Ausias March, c. Millor vida tenen les sues esclaues, Proc. olives 1240. Fent-li tribut el generós monarca | d'argent i or i esclaus i bestiar, Alcover Poem. Bíbl. 19. «Vendre qualcú per esclau». Comerç d'esclaus: comerç consistent a comprar i vendre gent com a esclaus.
|| 2. m. i f. i adj. Sotmès a un poder tirànic que priva de llibertat. Els fills d'aquesta terra no saben ser esclaus, Collell Flor. 1. Estar molt esclau: estar molt subjecte a qualcú, a qualque ofici, càrrec, feina feixuga o absorbent. No pretenim que ses criades hagin d'estar esclaves, Ignor. 52. Gent estranya que se'n ve a fer-nos esclaus, Picó Engl. 20. Pobre aucellet, esclau en tes manetes, Orlandis Poes. 9. Especialment: a) Enamorat fins al rendiment absolut de la pròpia voluntat. Digues-me si aquella de qui som esclau... si'm vol bé e si'm té per seu, Curial, i, 23. Y esclava es fa de qui l'amor li roba, Canigó ii.
|| 3. m. i f. i adj. Qui està sotmès a una cosa que el domina, que el priva de llibertat. Esser esclau de les sues passions, Lacavalleria Gazoph. Si encara són de llur paraula esclaus, Penya Poes. 318. Se vulguen fer esclaves de sa moda, Roq. 50. Sobre la condició de la dona, esclava de la naturalesa per son sexo y de la societat per sos escrúpols, Pons Auca 75.
    Fon.: əskláw (pir-or., or., bal.); eskláw (occ., val.).
    Antòn.: lliure, llibert.
    Etim.: d'un mot llatí tardà *sclavus, mat. sign. || 1, format per regressió damunt el bizantí sklavenos, mat. sign. (cf. Meyer-Lübke REW 8003a).

3. ESCLAU, -AVA adj.
Vent esclau: vent del Nord-Est. E si com neu per los vius traus se té | e per lo dors d'Itàlia 's congela | quand per los vents Esclaus bufada ve, Febrer Purg. xxx, 87.
    Etim.: pres de l'italià vento schiavo, mat. sign.