Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escletxa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCLETXA f.
Obertura estreta entre dues peces que no ajusten o entre dues parts d'un objecte trencat; cast. grieta, hendidura, rendija. Lo campanar callat, ni un bri de llum per una escletxa, Oller Rur. Urb. 162. S'han tapat les escletxes del paviment, Massó Croq. 40. En Paiús... restà una bella estona mirant per les escletxes de sos ulls, sempre mig tancats, fit a fit a En Canari, Ruyra Pinya, i, 27.
    Var. ort.:
escletja (Al llambregar per las escletjas dels testos hi restà corpresa, Pons Auca 84).
    Fon.:
əskléʧə (Ripoll, Berga, Pobla de L., Gir., Vic, Pineda, Igualada, Terrassa, Barc.); askléʧɛ (Artesa); askléʧa (Esterri, Morella, Val.); askléʤa (Andorra); askléʤɛ (Tremp, Pradell).
    Var. form. i Sinòn.:
encletxa, escretlla, crètua, cretlla, fenella, retxillera.
    Etim.:
incerta. Segons Spitzer Lexik. 79, derivat de ascla amb el sufix -etxa; però aquest sufix és baleàric, i té la e oberta, mentres que la e de escletxa és tancada; a més, en baleàric no existeix ascla, i la forma corresponent a escletxa és encletxa. Segons Griera (BDC, xx, 122), de *asclella amb la ll convertida en j per dissimilació, que és un canvi fonètic inusitat. Escletxa i encletxa són variants de cletxa (per adopció dels prefixos es- i en-), i sembla que han de tenir el mateix origen que cretlla i crètua, derivats del llatí crepĭta ‘fesa, trencada’; cretlla demana una forma llatina *creptŭla, i cletxa sembla demanar una base *creptĭca (cf. Moll Supl. 1028), però hi ha la diferència de vocals, que en crètua és oberta i en cletxa és tancada. Spitzer ha tornat tractar de l'origen d'escletxa (AIL Cuyo, ii, 35), mantenint la seva teoria de ascla + -etxo i insinuant que aquesta terminació -etxo podria esser una deformació de -eig (extret del sufix verbal -ejar) i que l' -atx de esprimatxat podria esser una deformació de *esprimejat. Però els sufixos baleàrics -atxo, -etxo, -utxo són evidentment relacionables amb els italians -accio, -eccio, -uccio, i a més, la ɛ del sufix -etxo no s'adiu bé amb la ə́ del sufix -eig. Cal tenir presents també les variants esquetja i cleta, que no s'expliquen fàcilment. En l'estat actual dels estudis, totes les variants esmentades semblen formar una família de mots que ha sofert ínterferències encara no prou definides.