Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esclovellar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCLOVELLAR v. tr.
|| 1. Llevar la clovella (Empordà, Bal.); cast. descascarar, desvainar, descascarillar, descortezar. El cel es posà negre com sutge i els trons semblava que havien d'esclovellar tota la muntanya, Víct. Cat., Mare Bal. 120. a) fig. El petit poble murallat s'esclovellà com una magrana madura, Pla CV 35.
|| 2. fig. Xerrar, dir una cosa ben clar, i especialment allò que caldria tenir secret o que és difícil o perillós de dir (Empordà, Bal.); cast. descascarar, charlar. «Jo no en sabia res, però ho vaig demanar a la noia i ella tot m'ho va esclovellar» (Empordà). Fer esclovellar qualcú: fer-li preguntes hàbils que l'obliguen a dir coses que més li valdria callar (Mall., Men.). Tenia tot son esment posat a lo que escloveyaven y xerraven cuatre pipiolis xàxeres, Penya Mos. iii, 114. Hi ha molt que dir y que escloveyar, Ignor. 10. Esclovellar sa magrana: dir coses que no convenia dir (Mall.).
    Loc.

Esser mal d'esclovellar: esser difícil de convéncer, o de véncer, o de tractar (Mall., Men.).
    Fon.:
əskluβəјá (Empordà); əsklovəјá (Mall.); əskluvəјá (Eiv.); əskluvəá (Sóller, Men.).
    Sinòn.:
esclofollar.
    Etim.:
derivat de clovella.