DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESCOLAR
|| 1. adj. Propi de l'escola o de l'ensenyament que es dóna en les escoles; cast. escolar. Any escolar: l'any en relació als estudis. Curs escolar: cada època en què es segueixen les lliçons en les escoles, i que es sol comptar des del començament de la tardor fins a la vinguda de l'estiu. Avui en dia s'han perdut les festes escolars que 's dedicaven a St. Nicolau, Serra Calend. folkl. 316.
|| 2. m. Estudiant, alumne; el qui assisteix a escola; cast. escolar. La liçó la qual deu esser mostrada per lo mestre als scolars és difícil, Esteve Eleg.
    Fon.: əskulá (Barc.); eskoláɾ (Val.); əskolá (Palma).
    Etim.: pres del llatí schŏlāre, mat. sign.

2. ESCOLAR v. tr.
|| 1. Fer sortir un líquid d'allà on és contingut, fent-lo anar per un conducte a una altra part; cast. escurrir, verter. Si en lo prat hi aurà algunas ayguas mortas, convé escolar-la'n y traure-la fora per conduyt, Agustí Secr. 87 vo. Guadiana, Duero i Tajo que l'or i plata escolen | vessant de les planícies d'lbèria a grossos dolls, Atlàntida ii.
|| 2. Eixugar un recipient o un altre objecte, llevant-ne el líquid que conté o en què està contingut; cast. escurrir. «Han escolat la botella del vi»: l'han buidada, se l'han begut tot. «Els escolanets han escolat les canadelles». Que sien los porros o cebes perbullits en una olla esparsa e escolats-los e ben premuts ab dos talladors, Flos medic. 227 vo. Conué fer molts axaguadors y conduhits a traués de les terres per escolar los blats de les aygues de les plujes, que s'i poden embasar, Agustí Secr. 80. Escolar a algú: traurer de algú tota la sanch, Lacavalleria Gazoph. Especialment: a) Llevar el suc en què ha bullit un llegum (Tortosa, Mall.). Per ext., Exhaurir, buidar un recipient llevant-ne tot el que conté, encara que sia matèria sòlida. «Hem escolat la cassola de l'arròs». «Has deixat el plat ben escolat!»
|| 3. refl. Perdre un recipient el líquid que conté en sortir aquest per un forat, trenc, etc.; cast. escurrirse, agotarse. «La gerra s'ha escolat; deu estar clivellada». Especialment: a) Perdre tota la sang; morir dessagnat (or., occ., bal.); cast. desangrarse.
|| 4. refl. Sortir un líquid d'un recipient o del lloc on es troba, passant per un forat, clivell, canal, etc.; cast. escurrirse. La sanch de les venes s'escola dins en la pell, Vent. Pel. 28. Se escola la aygua obrint la claueta de la fontana, Agustí Secr. 120. La pluja tamborinejant-li l'alt barret de xarol y escolant-se en regalims per sas espatllas, Oller Fig. pais. 69. La riera... estimbada pel salt de Sallent, s'escolava entre rondinosa i tranquila, Massó Croq. 68. Mel perfumada dins ell s'escola, Orlandis Poes. 45.
|| 5. refl., fig. Anar-se'n o penetrar una cosa, persona, animal, per un lloc estret o vencent algun obstacle; cast. filtrarse. El raig de llum que s'escola silenciós pel finestral d'un convent, Pons Com an., 149. S'hi escolaren dos granots a la sordina, Ignor. 2. a) fig. Reunir-se en un lloc subreptíciament o vencent l'oposició de qualcú; cast. escurrirse, depositarse. «Aquí s'ha escolat tota la gitanalla».
|| 6. refl., fig. Passar (el temps), transcórrer; cast. deslizarse, transcurrir. Conformats aixís s'escolaren alguns mesos, Pons Auca 170. Axís s'escola la vida | y 's torna ahir lo demà, Collell Flor. 120. Varen deixar amdós escolar-se els quarts i les hores, Massó Croq. 44. El temps s'hi escola plàcid, Riber Sol ixent, 42. Quan s'escolaven els darrers moments de l'hora desitjada, Ruyra Parada 21.
    Fon.: əskulá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); askolá (occ., Maestr.); eskoláɾ (València); əskolá (mall.).
    Sinòn.:— || 1, 2, 3, 4, escórrer;— || 5, esmunyír, filtrar.
    Etim.: compost de colar i del prefix es-.