DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCOLIM m. (usat sovint en pl., escolims)
|| 1. Escoladures; part d'un líquid o del contingut d'un recipient que s'ha escolat (or., occ., bal.); cast. escurriduras, poso, heces. Una quintessència preciosa... com s'esbrava y molt prest no'n queden sinó baxos y escolims, Oliver Obres, ii, 162. Rambles que reguen els escolims verdosos qui vessunyen dels mitològics brolladors, Alomar Columna 197.
|| 2. fig. Gent emigrada, generalment per motius inconfessables; cast. hez. Aquell hostal... hont s'hi aplegaven els escolims de cent pobles, Oliver Obres, ii, 13.
    Fon.: əskulím (or., bal.); askolím (occ.); əskolím (Palma, Manacor).
    Sinòn.: baixos, solatge, escorrialles, escorrentims.
    Etim.: derivat de escolar art. 2.