Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escombrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCOMBRAR v. tr.
I. || 1. Llevar la terra i pedregam, cavant fins a trobar fort per a bastir-hi els fonaments d'un edifici (Mall., Men.); cast. desescombrar.
|| 2. Trencar una terra, cavar-la profundament (Mall.).
|| 3. Eixobrir, fer un clot al voltant dels ceps (Tortosa).
II. || 1. Passar l'escombra o granera per terra o per una altra superfície per netejar-la (pir-or., or., occ.); cast. barrer, escobar. Si per auentura aquella cèquia o aquel ayguaduyt couendrà a escurar o a escombrar, deu posar ço que d'aquela céquia o ayguaduyt traurà o escurarà per les bores d'aquela cèquia o ayguaduyt, Cost. Tort. III, xi, 14. Encara la cuyna escombren quant mester hi serà, Ordin. Pal. 43. Façats scombrar e apparellar lo nostre castell, doc. a. 1391 (Est. Univ. xiv, 142). Per loguer de set hòmens qui scombraren les cambres e cases del reyal del senyor rey, doc. a. 1414 (Arx. Gral. R. Val.). L'església... la pabordesa l'ha escombrada per a la festa, Verdaguer Exc. 52. Escombrar l'era: netejar l'era de batre amb l'escombra (or., occ.). Escombrar la xemeneia: netejar-la passant-hi un ram o un bolic de pedassos per dintre, per llevar-ne la sutja (Sort, Tremp, Organyà, Oliana, Balaguer, Artesa). Escombrar el forn: passar-hi l'escombrall per netejar-lo de cendra i caliu abans de posar-hi els pans que s'han de coure. (En aquest sentit especial de netejar el forn, el mot escombrar significant ‘netejar’ és general a tot el territori de la llengua, inclús a València i les Balears, on no s'usa en el sentit genèric de ‘agranar’). Una rasale de ferre per scombrar lo forn, doc. a. 1376 (Miret Templers 561). Que los forners hagen de scombrar a ora de prima, Mostass. Agual. (Jocs Fl. 1895, pàg. 210).
|| 2. Porgar, netejar, llevar les impureses d'una cosa; cast. limpiar. Pahir no's pot aquesta cosa leja | dins los ventrells qui d'envejar s'escombren, Ausias March, xxvi. E ciuada li aureu donada ben guarbalada axí escombrada de pedres, Flos medic. 23. Escombrar un animal: (fam.) donar-li una purga, netejar-li el ventre (Empordà). Escombrar un arbre: esporgar-lo, tallar-li les branques velles o sobreres (El Pinós).
|| 3. Passar rossegant per un lloc, fent desaparèixer allò que s'hi trobava; cast. barrer. Adés escombren les carreres ab les mànegues, adés les porten trossades a mig brassos, Metge Somni iv. Quan l'aviram dóna corredisses per l'era, piulant i escombrant el boll amb els batecs de les seves ales, Pons Com an., 53.
|| 4. fig. Obligar a anar-se'n d'un lloc les persones o coses que hi estaven; deixar desocupat un lloc l'acció de força major; cast. desalojar, barrer. Nós dixem que'ls daríem de l'alcàcer en sus tota la uila que era contra la partida de la ost on nós sèiem: e plach-los molt, e prenguem dia que aguessen escombrada aquela partida; e ells dixeren-nos que al tercer dia escombrarien l'alcàcer, Jaume I, Cròn. 442. Déus donà victòria al almirall e a ses gents que tuyt a colp cridaren: Aragó! Aragó e Sicília! Via sus! e ab aquella vigoria escombraren bé XXX galees; e com aquelles hagren escombrades, no podien pendre la galea del príncep... E sobre açò l'almirall cridà vigoria e tothom pensà de saltar en la galea del príncep, e van escombrar tota la proa, Muntaner Cròn., c. 113. Lo magaduch lexà en cascú lloch bon recapte; jatsesia que ab poch recapte hi havia assats, que en tal guisa n'avien escombrats los turchs, Muntaner Cròn., c. 209. Al temps que el gran Alcides anava per la terra | tot escombrant-la amb clava feixuga, arreu arreu, | de bords gegants i monstres, Atlàntida i. La Provença, de moros escombrada, Canigó xii. El vent que semblava voler escombrar tota la vall, Massó Croq. 137. L'Aguiló clar qui els nivolats escombra, Riber Geòrg. 29.
|| 5. Llançar la mostra o flor les oliveres i altres arbres (Pego, Patró). «Enguany les oliveres han escombrat la mostra: per açò no hi ha olives».
|| 6. Estossegar incompletament, fent cert moviment i soroll amb la gargamella per desembarassar-la o per fer senya a qualcú (Val.); cast. carraspear, destoser.
    Loc.

No m'hi escombraràs pas els passos: es diu iradament per indicar que no es vol anar mai més a un lloc (Empordà). «No m'hi escombraràs pas mai més els passos per entrar a ca teva!» (Llofriu).
    Cult. pop.
—Diuen que si en una casa escombren mentres les campanes són lligades, pel dijous i divendres sant, després tot l'any tindran formigues (Llofriu). Diuen també que el temps que Nostre Senyor és al monument, no es pot escombrar, perquè a aquesta hora la criada de Pilat escombrava la sang del Bon Jesús (Ripoll). La creença en l'abundor de formigues si s'escombra mentres Nostre Senyor és al monument, és molt estesa, car es troba també en el català occidental (cf. Serra Calend. folkl. 106). Es diu també que en escombrar la casa és molt convenient anar escombrant en direcció al portal de sortida, perquè treu a fora els mals humors i les marfugues (Catalana, vi, 164). En el Pla de Barcelona hi ha la superstició que si s'escombra de nit, hi haurà malalts a la casa (Catalana, vi, 565).
    Fon.:
əskumbɾá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); askombɾá (occ., Maestrat.); eskombɾáɾ (val.); əskombɾá (mall.); askumbɾá (alg.).
    Sinòn.:
—II, || 1, agranar.
    Etim.:
V. escombra.