Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escomesa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCOMESA f.
Acte d'escometre.
|| 1. Sol·licitació, proposta de fer qualque cosa; cast. propuesta. Puys a llur tia | fiu escomesa, | fugint despesa, | de bodes fer | en lo giner | de matinada, Spill 2209.
|| 2. ant. Iniciació d'un acte; cast. ademán. Lo cauall... no deu fer escomesa de aturar-se quant corre, mas que mostre que nunca's deu aturar, Dieç Menesc. ii, 10.
|| 2. Acollida; acte de dirigir la paraula. Vaig publicar una tanda d'articles; Mossèn Cinto va contestar-me: Són de primera... Amb tan bona escomesa los articles arribaren fins a set, Serra Calend. folkl. 349. Un vespre... s'ensopegà ab la Pona... Una exclamació fou la primera escomesa, Pons Auca 160.
|| 3. Salutació (Mall., Men.); cast. saludo. «Jo li he fet una bona escomesa i ell ha fet es mut». «Mirau sa sogra i sa nora | quina escomesa se fan! | Per vila s'encontraran, | i sa qui pot se fa enfora» (cançó pop. Mall.). Fent-me xalesta escomesa, volava fresch embatol, Orlandis Poes. 4. Té la gent franques escomeses, Salvà Poes. 52. Les antorxes pressent i l'escomesa | d'uns missatgers que arribaran d'enfora, Alcover Poem. Bíbl. 59.
|| 4. Envestida, atac; cast. embestida. Una trentena d'homes s'exama davant d'una porta ferrenya y dura que resisteix l'escomesa ab la passivitat d'un bloch, Oller Rur. Urb. 165.
|| 5. Unió o embolicament dels caps amb què els corders fan una corda (Mall.).
    Fon.:
əskumέzə (or., Maó); əskomə́zə (mall.); əskumə́zə (Ciutadella).
    Etim.:
forma femenina de escomès, part. pass. de escometre.