Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escometre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCOMETRE v. tr.
|| 1. ant. Intentar; iniciar una acció; cast. intentar, probar. Fets-vos atràs e no escometats de pendre la sancta creu, Pere Pasqual, Obres, i, 55. Donar-li en l'altre món la recompensa que mereixian las empresas que en aquest havia escomès y portat a terme, Jocs Fl. 1880, pàg. 230.
|| 2. Dirigir la paraula iniciant conversa; demanar (notícies, cooperació, oposició, etc.). Mas aprés prepaus que entengues | en menar aquest fayt d'hon m'havets escomès, Llull Rim. 356. Lo dit Riguo escomès per jaure ab él un fadrí donat de l'espital, doc. a. 1315 (Miret Bech oques 44). Altra també | escometé | un metge prhom, Spill 5806. Y escometent al jayo al escaure's a solas, Pons Auca 259. Escometre de lluitar o a brega: provocar a lluita. Escometre de jocs: promoure jocs o festes. Escometre de noves: demanar de noves, sol·licitar notícies. Jacob viu lo cel obert... e en açò vench un àngel e ell escomès-lo de luitar, e preseren-se a luytar, Serra Gèn. 31. Anar-me'n he a ell e escometré'l de bregua, e matar-nos hem abdós, Eximenis Terç, c. 121. Dreçà's en lo breç ab una gran alegria escometent de jochs al Fill de Déu, Villena Vita Chr., c. 86. Que lo Fill de Déu te escometa de noues e sedege la tua salut, ibid., c. 124.
|| 3. Saludar; dir paraules de salutació, sia per iniciar conversa, sia només per cortesia (or., occ., bal.); cast. saludar. «Ell me va escometre, que jo no l'hauria conegut». «Quan passava per la plaça m'ha escomès En Joan i hem fet petar la xerrada». «Les dues cunyades no s'escometen» (no es saluden, estan barallades). Veu totes les gents molt tristes..., tots quants lo vehien no li deyen res..., com scometia algú no li volien respondre, Tirant, c. 126. Veus aquell, com era rich | tot lo món l'escometia, Ignor. 31. Les campanes de Pollensa | l'escometen repicant, Costa Poes. 106.
|| 4. Envestir, atacar; dirigir-se amb força contra algú per combatre'l (or., occ.); cast. acometer. Companya que ua brescan en batayla no ha qui'ls escometa, que si'ls escometien bé uençuts són, Jaume I, Cròn. 64. Ells mostren que han més temor a uosaltres, que no han atreuiment de scometre-us, Tirant, c. 147. Los altres lops scomatien los dits hòmens, Eximplis, ii, 22. Ab gran ardit va scometre als sarraïns, Boades Feyts 171. El Drac..., Sant Emer l'escometé am l'estola i el féu caure a sos peus, Verdaguer Exc. 81. Impulsat a escometre'l a cops de puny, Ruyra Parada 30.
|| 5. Aplegar el corder dos o més caps per a fabricar la corda (Mall.).
    Fon.:
əskumέtɾə (pir-or., or., Maó); askométɾe (occ., val.); əskomə́tɾə (mall.); əskumə́tɾə (Sóller, Ciutadella, Eiv.).
    Conjug.:
segons el model prometre.
    Etim.:
del llatí *ex-commĭttĕre, mat. sign. || 1.