DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESCONDIR v. tr.
Amagar, ocultar; cast. esconder. Si com aquell qui stà al bosch escondit, Ausias March, viii. No gose comprar... coses necessàries per la sustentació humana per embotigar-les o ensitjar o altrament escondir pera vendre-las al temps que a ells los aparexerà, doc. a. 1628 (Hist. Sóller, i, 939).
    Fon.: əskundí (or.); eskondíɾ (val.); əskondí (mall.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Var. form.: escondre.
    Var. ort.: abscondir.
    Sinòn. preferibles: amagar, ocultar.
    Etim.: del llatí abscondĕre, mat. sign., probablement per conducte del castellà esconder.

2. ESCONDIR v. tr. ant.
|| 1. Excusar, disculpar; defensar contra una acusació; cast. excusar, defender. En axí farà honor tot baró qui scondescha lo rey de trahició... La onça près la batayla contra lo leopart e scondí lo rey de trahició, Llull Felix, pt. vii, c. 7. Si offici de cauayler és reptar o combatre traydor, e si offici de cauayler traydor és ascondir-se e combatre leyal cauayler, qual cosa és offici de cauayler?, Llull Cavall. 15 vo. Has vist nuyl cauayler robador qui no s'escondís de robar?, Llull Cavall. 16. Barons, anats al rey Carles..., e sapiats... si és ver que ell los m'haga tramesos ab tals paraules com vosaltres havets enteses; e si ell les vos atorga, escondits-m'en axí com vós vos esconderíets de hun altre cavaller qui us reptàs de fe e de llealtat, Desclot Cròn., c. 99. Si alcun serà reptat en cort per son senyor deuant lo príncep de baia, deu-se d'aquela escondir per juhii, ho per laor d'aquela cort, Usatge 43 (trad. segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 290). Lo rey Carles pensà's e dix:—Lo rey d'Aragó..., si'l raptes de fe, com t'és vengut en ta terra sens desafiar-te, ell escondir-se'n ha, Muntaner Cròn., c. 72. E si lo contrari fahie, que sia bare a custum de Catalunya et traydor a fur d'Aragó, de la qual trayció o baria escondir no'm puxa per mi o per contrasemble, doc. a. 1359 (Miret Templers 412).
|| 2. Sostenir; mantenir, defensar allò que s'ha afirmat; cast. sostener. Qualque cosa juren, deuen-ho escondir per bataya, so és a saber per hom de peu, Usatge 56 (trad. segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 291). Pus que'l pleyt és començat, lo demanador pot dir, si's vol: No y vuyl re prouar, vaja enant, et escondescam-ho per sagrament; e lo demanat deu jurar et escondir la demanda que no és vera, segons que'l jutge li o escarirà, Cost. Tort. II, xviii, 2. Escondir la fe de qualcú: sostenir i defensar la seva llealtat o bona fe. Don Pedro de Exèrica tramès-los ab un porter nostre letres de desmentiments de batalla... e puis mossènyer Garcia de Loriç e aprés mossènyer Gil Roiz de Liori dixeren que eren apparellats d'escondir la fe de don Pedro de Exèrica, Pere IV, Cròn. 231. Posaren davant Nós que havien oyt que'l rey... havia dit que ells lo volien lliurar a carnatge..., e sobre açò escundissen llur fe e fermassen batalles, Pere IV, Cròn. 151.
|| 3. Excusar de fer o sofrir una cosa; alliberar (d'un mal, d'un perill); cast. librar, excusar. Si yo he por de morir, | no m'o tingats en foylia; | Jesús se'n volc escondir | segons hom, Turmeda Diuis. 28. No's poden escondir que no haien a ferir en terra, Consolat, c. 195. Ira de amador tan poch dura, que no ha obs que s'escondescha, Jahuda Dits, c. 28.
    Etim.: del llatí excondīcĕre, ‘excusar’, forma que apareix ja en documents baix-llatins del segle IX i que ha deixat abundants documents en l'antic francès (escondire) i en el provençal (escondir): cf. Wartburg FEW, iii, 280; Levy Prov. Suppl. Wb. iii, 184-186.

3. ESCONDIR v. tr.
Treure, foragitar (Rosselló); cast. expulsar.
    Fon.: əskundí (ross.).
    Etim.: pres del fr. éconduire, mat. sign.