Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escopir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCOPIR (ant. escrit també escupir). v.
|| 1. intr. Llançar saliva de la boca; cast. escupir. Los jueus despullaren lo Salvador..., escupiren-li en la cara, Llull Blanq. 8, 7. En l'ome... la expulsiva gita de fora les grosses matèries no digestes escupent e suant e en urina, Llull, Arbre Sc. i, 102. Ja no guaytan aquells caps de coral viu que pareix que volen escupí a sa probea que passa, Maura Aygof. 72. Escopir a la cara: manifestar a algú un gran menyspreu.
|| 2. tr. Llançar la saliva a qualcú, a qualque cosa (amb el nom de persona o cosa com a complement directe); cast. escupir. Dix nostre Senyor: Jo seré tradid, e pres e liad, et escopid e lanceiad, e pugad en crod, Hom. Org. 3 vo. Los chichs l'escopien, los grans lo pelauen, Passi cobles 28. Fonc escarnit i escopit dels jueus, Alcover Cont. 114.
|| 3. tr. Llançar de la boca (cosa que no sigui saliva); cast. escupir. Res que en la bocha dins haja estat, nuyl temps no u escupes en la mà; basta que baxant lo cap, escupes los pinyols sots la taula, Eximenis Terç Crestià, 13 (ed. Balari). Lo cavaller tallà's la llengua ab ses pròpries dents, e aquella tallada escupí-la en la faç del dit tiran, Scachs 55. Poràs sovent | ab sech tossir | sanch escopir | de tisiquea, Spill 6090. Tots s'entiman un piscolabis y no escupen es pinyol, Roq. 51. Com escups el verí que't vas empassar ahir vespre, Pons Auca 82. No escupir una cosa: no refusar-la; menjar-se-la o prendre-la plaentment (Mall.). Li han pegadet fort a sa freixura..., no n'hi ha cap que hi fassa nassos ni que l'escupa, sinó que tots se'n llepen es morros, Alcover Cont. 534.
|| 4. fig. Llançar violentament; cast. escupir «Aquella dona estava furiosa i escopia injúries a tothom». Los brolladors escupen un riu per brocs de marbre, Atlàntida ii. Altres amb ell l'abisme n'escup, Atlàntida viii. «Els canons escopien metralla». Escopir or: escampar-ne, estar-ne ple a vessar. Mos cofrets, rechons e foyes scupen or, Coll. Dames 125. «La mar escup els nàufrags»: els treu violentament a la vorera. Dels morts qui son aprés stats scupits per la mar, doc. a. 1403 (BSAL, viii, 289). En port segur tan poch s'atreuexen... car moltes vegades en temps de bonança | la mar los escup hi'ls lança al traués, Proc. olives 1610. Trobà's lo cors de aquell escupit per la mar, Alegre Transf. 67.
|| 5. fig. Repel·lir; esser obstacle violent a una cosa per a passar; cast. rechazar. «No puc clavar el clau en aquesta paret; la pedra l'escup». «Quan la pilota arriba a la paret, la paret l'escup». «Davant el balcó hem posat una post perquè escupi l'aigua quan plou». «Aquesta fusta escup la pintura». Si la pintura sortirà o scupirà lo dit retaule, que la haia tornar a ses despeses, doc. a. 1430 (Est. Univ. vii, 84). Són de acordi que si per mal pintar les colors scupian o lo retaule se fenia, en tal cas los dits pintors sien tenguts adobar a cost e messió lur, doc. a. 1468 (Boll. Lul. xi, 253).
|| 6. fig. (familiar) Pagar; treure diners (Mallorca); cast. apoquinar. «Hala, escup!»: es sol dir familiarment invitant qualcú a pagar una cosa.
    Loc.
—a) Escopir al baci, o a sa bacina (Mall.): pagar resignadament; treure diners a contra-cor o per una cosa en què no es feia comptes d'haver de pagar. Y a la despedida, per rembre les noues, | haueu escopir per força al bací, Proc. olives 1124.—b) Escopir sang en bací d'or: esser desgraciat encara que es posseeixin totes les comoditats. Que va a la joue que'l vell la s'afille? | que tot quant pot fer, pegat és al banch, | y és, quant li pot dar, per molt que l'abille, | bací d'or en què escupa la sanch, Proc. olives 1244.—c) Escopir en el rotllo: ficar-se inoportunament en la conversa o en les qüestions d'altri.—d) Escopir fora de sa trona: extralimitar-se; sortir de la qüestió o de les pròpies atribucions (Mall.). Tal volta no escupiria fora de sa trona sa ciència que s'aficàs ab axò?, Aurora 226.—e) Escopir-se damunt: perjudicar-se amb les pròpies injustícies o males accions (Mall.). «No digues mal de negú, | que no t'escupes damunt» (cançó pop. Mall.).—f) Escopir-se damunt i no conèixer-ho: desacreditar-se a si mateix o a sos parents parlant inconsideradament i sense adonar-se del mal que es fa (Mall.).—g) Escopir davant a qualcú: considerar-se igual o superior (Mall.). Ja tendria que fer es cafè per escupir devant an es vi, Roq. 15.—h) No poder escopir davant, a qualcú: no poder-s'hi enfrontar a causa del seu orgull o potència (Mall.). Y ella se posà tans de grins en es cap, que no li podian escopir devant, Aguiló Rond. de R. 17.—i) No escopir, qualcú, mentres parla: no aturar-se de xerrar, no deixar intervenir els altres en la conversa.—j) Com escupir aquí enmig!: fórmula asseverativa amb què es dóna com a indubtable que succeirà o es farà una cosa (Men.). «Que trobes que gosaran a dir-mos res?—Ja ho crec! Com escopir aquí enmig!» (Ciutadella).—l) No veure-hi a escopir: fer molta fosca, no veure-hi gens (Mall.). «Era fosca negra; no hi veien a escopir».—m) Esser més vell que l'escopir: esser una cosa molt antiga o passada de moda. La frase es sol completar dient: «Es més vell que s'escopir en terra» (Mallorca).
    Refr.
—a) «Qui escup al cel, a la cara li cau» (Cat., Val., Men.); «Qui escup al cel, a sa cara li torna» (Mall.); «Qui al cel escup, s'escup damunt» (Mall.): vol dir que les injúries dirigides a Déu o a coses santes, es converteixen en dany del qui les profereix.—b) «Un no hi pot escopir, i un altre hi pot cagar»: es diu al·ludint a un cas de favoritisme o desigualtat de tracte (Men.).—c) «Tal n'escup que en menjaria»: es diu per aquells qui fingeixen no voler una cosa de la qual tenen prou ganes.
    Fon.:
əskupí (pir-or., or., bal.); askopí, askupí (occ., Maestr.); askopíɾ, eskupíɾ (val.); əskopí (Palma, Manacor).
    Conjug.:
segons el model cosir.
    Etim.:
probablement d'un verb llatí vulgar *scuppīre, mat. sign., format per onomatopeia (cf. Meyer-Lübke REW 8014, on s'exposen i refusen les etimologies exspuere i *exconspuere que havien estat proposades per diferents lingüistes).