ESCORRANC m. Xaragall, aigua que corre pel camp (Campmany). Y avall pels escorranchs, Guimerà Poes. 191. Fon.: əskuráŋ (or.). Etim.: derivat de escórrer, amb el sufix -anc pres segurament de barranc.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.