DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCORRIM m. (i més usat en pl., escorrims)
|| 1. Escorrialles (Olot, Lluçanès, Plana de Vic, Maestr., Cast., Val.). La terra ha de beure's... de l'amargor de l'ira divina l'escorrim, Atlàntida iv. No hi trobo en la camella ni un escorrim de llet, Guimerà Poes. 103. Del vi vel n'haurem de beure los solatges y escorrims, Aguiló Fochs foll. 85. Minva la força, emmalalteix, acaba en escorrim planyent, Carner Lluna 138.
|| 2. Escorriment, corrença d'aigua (El Pinós).
    Loc.
—Arribar (val. aplegar) als escorrims: arribar tard, a les darreries d'una funció.
    Fon.: əskurím (or.); eskorím (val.).