Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. escot
veure  2. escot
veure  3. escot
veure  4. escot
veure  5. escot
veure  6. escot
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESCOT m.
La part que toca pagar a cadascuna de les persones que han fet una despesa en comú; cast. escote. Que a la piatança que's farà... haien a menjar lo rector et los vicaris et l'escolà franchs d'escot de tot, doc. a. 1383 (arx. de Montblanc). Qui escusar se volrà de menjar en taula de capítol que pach tot l'escot, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 425). E qui en la dita pietança serà, haja a pagar son escot, doc. a. 1401 (Col. Bof. xli). Que aquells haien a pagar mig escot segons lo stament en què serà, doc. a. 1401 (ibid.). Que prou té que fer de mala fahena | si sense menjar-ne bestrau al escot, Proc. olives 376.
    Fon.:
əskɔ́t (Barc., Palma); eskɔ́t (Val.).
    Etim.:
del fràncic skot, mat. sign. (cf. Meyer-Lübke REW 8007).
    Loc.
—a) Fer-se un escot (d'una cosa): prendre panxó, afartar-se. «M'he fet un escot d'estudiar» (Aguiló Dicc.).—b) Fer pagar l'escot: prendre venjança d'una burla, d'una ofensa, d'un perjudici sofert (Empordà).
    Refr.

—«A escot, no hi ha res car»: vol dir que una cosa a la qual contribueixen tots, no resulta difícil (Massalcoreig).

2. ESCOT m.: cast. escote.
|| 1. Part superior d'una peça de vestit escollada, de manera que deixi descobert el coll i part del pit. L'escot de la camisa s'anà badant, Pons Auca 73.
|| 2. Part del pit que resta descoberta quan es porta un vestit escotat.
    Fon.:
əskót (Barc., Palma); eskót (Val.).
    Etim.:
pres del cast. escote, mat. sign.

3. ESCOT m.
Teixit de cotó fi, resistent, atapit de fils, que solia esser de color negre i servia per a fer cotilles, gipons, sabates i vestits de dol (Urgell, Camp de Tarr.); cast. anascote. A Mallorca i Menorca, teixit de llana gruixada, de diferents colors però llisos, sense retxar ni florejar, que servia per a fer faldes, copinyats, pantalons i hàbits de monja. Escot de manta: roba de llana, ampla, negra, que servia per a fer mantes de pagesa i rebosillos (Manacor). Escot imperial: roba de llana negra llisa o cordellada, que servia per a llobes i gipons. Escot pla: el que no fa cordellat. Escot de Sant Domingo: teixit de seda i llana; cast. buratillo (Men.). Dos mantells de scot negra, doc. a. 1546 (Alós Inv. 64). Una pessa de roba de scot cordellat, doc. a. 1707 (arx. de Felanitx). Per un vestit de escot de la terra, doc. a. 1724 (arx. de Fulleda). Un mantel d'escot pla negre, doc. a. 1764 (Marjal, 1923, pàg. 27). Una taula tapada d'escot, Penya Mos. iii, 151.
    Fon.:
əskɔ́t (or., bal.); askɔ́t (occ.).
    Etim.:
del fr. ascote, mat. sign. (<Hond-schote, nom d'una ciutat del Nord de França): cf. Meyer-Lübke REW 4170b.

4. ESCOT m. ant.
Nadiu d'Escòcia. Posa manera de batallar a peu segons scots e anglesos, Eximenis, XII Crestià, c. 274 (ap. Aguiló Dicc.). Habitada de pobles normans, bretons, saxons, pictans e scots, Reis Bret. 216. L'autres rey dels scots, Vesio, v. 1305. Per part dels angleses e dels escots, lo comte Arbi, Curial, ii, 35. O dels scots rey valent e molt fort, Anònim (Cançon. Univ. 254).
|| Llin. existent a Barc., Vilopriu, St. Pere de Riudebitlles, etc.
    Etim.:
del llatí scotus, mat. sign.

5. ESCOT
Nom d'un savi franciscà fundador d'un sistema filosòfic i teològic; cast. Escoto. D'En Lull sa musa, | de Ocham, Scot | lur vari vot, Spill 16277. Les separades són compostes de matèria e forma segons lo Escot, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 3.
    Loc.

Esser més hàbil que Escot: esser molt traçut o enginyós (Val.).

6. ESCOT ant.,
probablement error de còpia per escota: Navegant a ull de vent, fiu scot a la cadena car de la part de ponent..., doc. segle XV (ap. Aguiló Dicc.).