DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCOTAT, -ADA adj.
|| 1. Rebaixat de la part superior, de manera que deixi descobert el coll si és peça de vestir, o el turmell, si és calçat; cast. escotado. Y gipons ben escotats dexant veure ses puntetes de sa camia, Ignor. 5. Sabatetes de seda escotades, Llorente Versos, i, 135.
|| 2. Que porta escotadura en el vestit; que duu el coll descobert; cast. escotado. Com que anava de curt, escotada, i a més amb els braços tots nus, Pons Com an., 29.
    Intens.: escotadet, -eta; escotadot, -ota; escotadíssim, -íssima.

ESCOTAT m.
Escotadura; cast. escote. Que les donas no pugan portar semblants escotats, doc. a. 1760 (ap. Aguiló Dicc.).