Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escotorit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCOTORIT (i les var. escotolit i escoterit), -IDA adj.
Eixerit, vivaç; cast. vivo, despierto, listo. «Quan plou, la gent va molt escotorida»: va molt llesta, camina aviat, sense aturar-se a badar. «Quan els dies siguin més escotorits, ja vindrem» (Solsona). La gent escuterida, Eximenis, XII Crestià, c. 165. El dematí quan lo sol... s'alça escotorit y roig, Verdaguer Jov. 136. Y's va despertar retornada, escoturida y alegre com unes pascues, Genís Jul. 92. Galtes d'infant escotolides, Carner Sonets 67. Tots llestos, escoterits, insinuants, Víct. Cat., Sol. 153. Potser no era massa escotorit pera enrahonar, Víct. Cat., Cayres 7. Em digueren el bon dia ab paraula escotorida, Lluís G. Pla (Catalana, ix, 107).
    Fon.:
əskutuɾít (Ripoll, Pobla de L., Lluçanès, Plana de Vic, Berguedà, Solsona); əskutulít (Ripoll, Agullana); əskutəɾít (Olot); əskətulít (Centelles).