Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escrúpol
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCRÚPOL m.: cast. escrúpulo.
|| 1. Part molt petita d'una cosa; especialment: a) Vint-i-quatrena part de l'unça romana; unitat de pes usada encara entre els apotecaris i equivalent a dos òbols i a 24 grans, o sia, a un gram i dos decigrams. Un drauma de perles e un scrúpol ossos de corn de servo, ab altres materials, doc. a. 1474 (Boll. Lul· iii, 24). Un scrúpul de calafonia ab uinagre, Tres. Pobr. 52. Lo escrúpul és pes de un diner, Robert Coch 8. Posau-hi un escrúpol de almesch, Agustí Secr. 129.—b) En astronomia, cadascun dels minuts en què es divideix un grau de cercle.
|| 2. Dubte de l'ànim, inquietud de la consciència per cosa de poca importància moral; dubtança de fer o deixar de fer una cosa per creure que pot resultar dolenta, desencertada, etc. Moltes coses... fe mi induheix a creure-les, posat que algun escrúpol de dubitació m'i ocórrega, Metge Somni i. Tenir escrúpol o Fer-se escrúpol d'una cosa: dubtar si és bo fer-la o no. Los demés no fan escrúpol de mentir, Lacavalleria Gazoph. Escrúpol de monja: escrúpol excessiu i pueril. Escrúpol de Fra Gargall: escrúpol fingit o exagerat sobre una cosa petita, en contraposició amb la carència d'escrúpols envers de coses importants.
|| 3. Oi, fàstic; repugnància de menjar, beure, tocar, etc., alguna cosa; cast. asco. «No tinguis escrúpol de beure en aquest got, que està net». El se degueren poder menjar sense escrúpol, Roq. 12. No sé... me fan escrúpol!, Pons Auca 255.
    Loc.

Escrúpols de Fra Gargall, que escopia a l'hàbit per no escopir a terra (Cat.); Escrúpol del Pare Gargall, que no volia escopinyar a la porta i escopinyava en l'altar major (Val.); Escrúpols de Fra Gargall, que per no dir «fotre» deia «carall»(Men.): es diu al·ludint a escrúpols exagerats envers de coses insignificants i per part d'una persona que en coses més importants no és gens escrupolosa.
    Refr.

—«Escrúpols de monja, suc de taronja»: es diu per menyspreu dels escrúpols excessius i puerils.
    Fon.:
əskɾúpuɫ (pir-or., or., men., eiv.); askɾúpoɫ (occ.); eskɾúpoɫ (val.); əskɾúpoɫ (mall.).
    Intens.:
escrupolet.
    Var. ant.:
escropol (doc. segle XV, ap. Villanueva Viage, ii, 239).
    Etim.:
pres del llatí scrupŭlum, mat. sign. (originàriament, pedreta petita que es fica dins la sabata i molesta per a caminar).