Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escriptura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCRIPTURA f.: cast. escritura.
|| 1. Acte i efecte d'escriure; l'art d'escriure. «Els egipcis inventaren l'escriptura». Per escriptura o amb escriptura: per escrit, amb paraules escrites. Acusacion de negun no sia presa per scriptura, mes ab sa pròpria ueu, Usatge 90 (Anuari IEC, i, 310). Deuots hòmens... han fet llur poder de donar entenent als hòmens del món, així de paraula com ab escriptura, què és esperit o ànima, Metge Somni i. La doctrina del tallar no's pot donar a entendre per escriptura, Robert Coch 3 vo.
|| 2. Manera d'escriure (sistema de caràcters adoptats, forma, traçats, etc.). Aquesta escriptura és ben feta, Lacavalleria Gazoph. Yo amo vostra escriptura perquè sembla molt a la mia, ibid. No podia llegir ni un pàrrafo dels estudis, lo mateix que si la escriptura se li convertís en lletres gòtiques, Vilanova Obres, xi, 192. «Aquesta escriptura és indesxifrable».
|| 3. Escrit; qualsevol cosa escrita. Esguardat aquels qui ueurets aquesta scriptura, Jaume I, Cròn. 7. Los sancts clergues la deuen mantenir ab força de rahons e de scriptures e de oracions, Llull Felix, pt. viii, c. 20. La scriptura corromprà's per antiguor, Genebreda Cons. 97. Les scriptures dels aprovats antichs ne produesch en testimonis, Metge Somni iv. La scriptura era entallada, Serra Gèn. 83.
|| 4. Document escrit on consta un tracte o contracte i que té força legal. Escriptura notarial: la que es fa davant un notari autoritzat. Escriptura privada: la que es fa sense intervenció de notari, però generalment amb presència de testimonis. Una caxa per ops de tenir e conservar les scriptures, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Que hi respongués | li fon manat | ben intimat | ab escriptura, Spill 3063. Jo tenia l'escriptura dins la caxeta, Penya Mos. iii, 18. Si avui en dia no hi valen escriptures!, Alcover Cont. 46.
|| 5. La sagrada (o sacra, o santa) Escriptura, o simplement L'Escriptura (o Les Escriptures): la Bíblia. La sancta scriptura, Hom. Org. 2. Membra'ns bé una paraula que'ns retrau la sancta scriptura, Jaume I, Cròn. 1. Aquest mot que diu la scriptura, ibid. Les gents no eren molt fundades en escriptures, e per açò amauen miracles, Llull Felix, pt. i, c. 12. La sacra escriptura, Llull Cont. 352. Entenia la Sancta Escriptura, Llull Blanq. 1. La ciutat de Altilloch, que d'altrament apella la escriptura Epheso, Muntaner Cròn., c. 206. Nafren lo comensament de la Sacra Scriptura, Ordin. Pal. 146. Es propietaris de vinyes los podrien aplicar allò de l'Escriptura, Ignor. 12. El rei sap les Escriptures | i tots els llibres, de cor, Alcover Cap al tard 32.
    Fon.:
əskɾiptúɾə (Barcelona); eskɾiptúɾa (Val.); askɾitúɾa (Val., vulgar); əskɾittúɾə (Palma).
    Intens.:
escriptureta (Feren una escriptureta mentres se daven per contents, Alcover Cont. 46).
    Etim.:
pres del llatí scriptūra, mat. sign.