DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCRIVENT m.
|| 1. El qui té per ofici escriure per compte d'altri, especialment al dictat, o copiant, o fent anotacions d'estadística o de comptabilitat; cast. escribiente. Pere Calvo scrivent, jurat de mi Lluis Jorba, Ordin. Univ. 1596, fol 78. Aquest dia partí en Johan Miquel Lull scrivent ab en Bonanat Gili, doc. a. 1404 (Ardits, i, 132). Cal disputar ab l'escrivent qual és estada la ploma pus som certs del escriptor, Eximenis Vida Jesucrist (ap. Balari Dicc.).
|| 2. Aucell de color pardós amb taques blanques i grises (Esterri).
    Fon.: əskɾiβén (pir-or., or.); askɾibén (occ.); eskɾiβént, eskɾivént (val.); əskɾivént (mall., men.); əskɾivén (eiv.).
    Intens.: escriventet, escriventetxo, escriventel·lo, escriventeu, escriventó, escriventàs.
    Etim.: del llatí scribĕnte, part. pres. de scrībĕre, ‘escriure’.