DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCUDELLAR v. tr.
|| 1. Distribuir la minestra o altre aliment passant-lo de l'olla o recipient gran als plats, escudelles o altres recipients individuals (or., occ., val., eiv.); cast. escudillar. E quant serà escudellat deu esser tot creuellat, Flos medic. 228. Bullia una calderada de farinetes i les escudellava en set plats de terriça, Oller Esc. pobr. 10. El vehí del terç, entusiasta de la sopa ab rap, quina passió demostrà a maravella escudellant-se'n fins que no'n restà gota, Pons Auca 194.
|| 2. fig. Declarar, dir una cosa, i especialment d'aquelles que caldria mantenir secretes (or., occ., val.); cast. soltar. «Aquestes noies no saben callar res: tot ho escudellen». «El criat ha escudellat tota la conversa dels amos». Tal com m'ho varen escudellar vos ho diré sens afegir ni treure res, J. M. Vilarnau (Scriptorium, octubre 1930).
|| 3. fig. Explicar, manifestar bé i detalladament (Eiv.). «Aquest, tot ho vol ben escudellat».
    Fon.: əskuðəʎá (or., eiv.); askuðeʎá (occ., Maestr.); eskuðeʎáɾ (Val.); askueʎáɾ (Xàtiva).
    Sinòn.: || || 1, 2, abocar.
    Etim.: derivat de escudella.