Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escuder
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCUDER m.: cast. escudero.
|| 1. Fabricant d'escuts.
|| 2. Jove noble, no armat encara cavaller, que acompanyava un cavaller per portar-li l'escut i servir-lo. Solament nós, e'ls caualers, e'ls escuders qui'ns seruien, Jaume I, Cròn. 114. Examinació que coué esser feta al escuder con vol entrar en l'orde de Cauayleria, Llull Cavall. 4. Los scuders armaren los cavalls, Desclot Cròn., c. 5. E los escuders no sàpien res los uns dels altres, Muntaner Cròn., c. 89. Portant un ciri de mija liura personalment en sa mà pròpria e no per escuder ne altre persona, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 210). Hi vengueren tots los hòmens de la vergueta qui's diuen escuders del offici de la algutziria del senyor Rey, Carbonell Ex. Joan II, c. 52. Acompanyat dels comtes, de patges i escuders, Canigó i.
|| 3. Nen que en la processó del Dijous Sant va vestit de sirvent d'Herodes o Pilat (Borges, ap. BDC, xviii, 38).
Escuder: llin. existent a La Bisbal, Peratallada, Balçareny, Barc., Vilan. i G., Cornudella, Tarr., Reus, Valls, Gandesa, Albatàrrec, Anglesola, Artesa, Almassora, Cast., Cinctorres, Salzedella, Tírig, Alcoi, etc.
    Fon.:
əskuðé (or., bal.); askuðé (occ.); eskuðéɾ (val.).
    Etim.:
derivat de escut.